La Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de Catalunya va aprovar ahir el dictamen previ del nou Estatut del Municipi Rural, després d’acceptar esmenes de diferents grups parlamentaris. En aquest penúltim tràmit se n’han presentat 125: catorze han estat acceptades i recomanades, vint-i-sis transaccionades i dos són tècniques. El text final serà debatut i votat dimecres vinent i, tret de les mesures tributàries, que s’aplicaran a partir de l’1 de gener, entrarà en vigor aquest mateix mes de juliol després de la seua publicació al DOGC.

La norma està dirigida a municipis de menys de 2.000 habitants, amb especial atenció als de menys de 500, i afectarà uns 610 municipis catalans, bona part, de Lleida. A més, podran acollir-s’hi municipis de fins a 3.000 habitants si compleixen criteris com una densitat inferior a 90 habitants per quilòmetre quadrat, entre d’altres. L’Estatut contempla deduccions en l’IRPF per als qui traslladin, rehabilitin o adquireixin la seua residència habitual en un municipi rural, dota els ajuntaments de més autonomia financera i preveu la creació d’un portal únic per simplificar la burocràcia i millorar la connectivitat digital, entre altres mesures.

Marta Vilalta, relatora de la llei, va assenyalar que la seua entrada en vigor suposarà “un abans i un després” per als municipis rurals, que “guanyaran veu”. Vilalta va qualificar l’aprovació com “una fita històrica” i va recordar que la iniciativa va ser impulsada pel Govern de Pere Aragonès i recuperada per l’actual president, Salvador Illa, tot just assumir el càrrec. Per la seua part, Jaume Gilabert, alcalde de Montgai i president d’Eines de Repoblament Rural, va explicar que “totes les mesures –de la norma– tenen una disposició transitòria que obligarà a legislar tenint-les en compte”.

L’acord, presentat ahir, és fruit del treball portat a terme arran de les disfuncions detectades quan les caigudes del servei al Pirineu van afectar greument l’activitat comercial i social.