De candidat ‘fantasma’ a edil de Tarrés amb un sol vot

19/02/2026

Miguel Pueyo, de Lleida i del PSC, funcionari de presons i sindicalista

Miguel Pueyo, veí de Lleida i homònim de l’anterior paer en cap de la ciutat, es va convertir dilluns en regidor de Tarrés, un poble que, fins aleshores, només havia admirat com a visitant. Era l’únic membre d’una candidatura fantasma del PSC que va aconseguir només un vot en les eleccions del 2023. Tres anys després, la dimissió del fins aleshores alcalde, Carles Móra (Junts), de l’edil republicana Maite Royo i l’absència de candidats per rellevar-los en les seues respectives llistes li va obrir contra tot pronòstic les portes de l’ajuntament.

És inusual que un membre d’una candidatura fantasma surti elegit, però encara ho és més que, quan això passa, el candidat prengui possessió del càrrec. Especialment en un poble petit com Tarrés, on el lloc de regidor no està remunerat. Pueyo ho va fer en el mateix ple que va elegir la nova alcaldessa, Edith Campmajó.

"Era una qüestió de coherència i responsabilitat”, va afirmar el nou edil del PSC. Amb només tres regidors i sense altres relleus possibles, una renúncia més “hauria deixat l’ajuntament en mans d’una gestora”. “Ho vam parlar en el si del partit i vam considerar que era necessari aquest gest.”

En el ple va donar suport a la candidatura de Campmajó a l’alcaldia i es va declarar disposat a ajudar el govern de Junts i republicans. “Són bones persones que treballen per al poble, no és qüestió de partits”, va valorar. No assumirà tasques de govern, va explicar. No ho tenia previst i dubta que la seua atapeïda agenda li ho permetés. És funcionari de presons, sindicalista i dedica a aquesta última tasca gran part del seu temps. Com a secretari general del sindicat Sicap-Fepol, apareix en ocasions en mitjans de comunicació per abordar temes relacionats amb el sector penitenciari.

Abans d’assumir aquest paper, Pueyo va ser conegut per elaborar un informe el 2018 en què va denunciar el “tracte de favor” que, al seu judici com a cap de servei a Lledoners, rebien els presos del procés. En anys posteriors va ser objecte d’expedients sancionadors que ell considera represàlies. En va revocar un als tribunals i espera acollir-se a l’amnistia del procésper arxivar-ne un altre.

SEGRE