Lleida i les Garrigues van perdre ahir dimarts un dels seus escriptors més prolífics i reconeguts: Josep Vallverdú i Aixalà. L’autor de més de 300 títols entre novel·les, memòries, contes, traduccions, poemes i autor de figures icòniques de la cultura catalana com ‘Rovelló’ va morir dimarts a la tarda a Balaguer. Feia 12 dies que acabava de complir els 103 anys i sis mesos des que havia abandonat la vida pública. Precisament, una de les últimes tasques que va dur a terme va ser fa un any, quan va entregar a l’editorial La Galera ‘El retorn de Rovelló’, la seqüela del conte clàssic que va ser portat a la petita pantalla i que el va convertir en una icona de la literatura catalana i un dels grans referents culturals de Ponent.

Per escriure cal viure, i els episodis vitals de Vallverdú, font d’inspiració per a molts dels seus textos, sempre s’han vist condicionats pels escenaris on han transcorregut. La vida familiar, la guerra i el franquisme, el treball o els seus vincles amb l’àmbit cultural van convertir Vallverdú en un home de geografies. Lleida (on va néixer), Balaguer, Sant Martí de Maldà, Sant Feliu de Guíxols, Puiggròs, les Borges Blanques i l’Espluga de Francolí són localitats en les quals l’autor, en un moment o en un altre, va arrelar. Totes van tenir per a ell una gran càrrega simbòlica. Balaguer, per exemple, va suposar l’inici de la seua lluita cultural i ideològica contra el franquisme. Pel que fa a les Garrigues, es tradueixen en la seua vocació per l’ensenyament.

El 1938, durant la Guerra Civil, davant dels bombardejos a Lleida i la imminent entrada de les tropes de Franco a la ciutat, la família de Vallverdú es va refugiar a Puiggròs i, més tard, a Sant Martí de Maldà.

Un cop arribada la dictadura, Vallverdú no se sentia còmode amb la repressió i el conformisme implantat en la postguerra. Les seues inquietuds el van empènyer a combatre l’esperit de l’anomenat leridanismo i el 1967 coordina el llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat. Posteriorment, va acabar la construcció d’una casa a Puiggròs, i el seu fill es va traslladar a un centre privat a Sudanell. És en aquest paisatge rural, entre sons de grills i vespes, que va escriure Rovelló, el seu llibre més traduït i amb què va guanyar el premi Josep Maria Folch i Torres. Va iniciar aleshores la seua etapa com a docent a les Borges Blanques, primer al Col·legi Montserrat i més tard a l’institut que avui porta el seu nom. Des de les Garrigues va viatjar també a l’estranger i va guanyar les oposicions a càtedra. Va escriure aleshores a raó d’un llibre per any, una de les produccions més prolífiques de la literatura infantil i juvenil en català, i va augmentar les col·laboracions amb la premsa.