La modernització del canal d’Urgell arranca al marge dels erràtics posicionaments de la seua direcció al voltant del procés: quatre col·lectivitats, la 1 d’una banda i la 17, la 18 i la 19 per una altra i en bloc, han demanat formalment a la conselleria d’Agricultura que posi en marxa el procediment per elaborar els projectes per modernitzar les seues respectives xarxes de reg, i aquesta els ha activat.

Les quatre col·lectivitats que han demanat a la conselleria d’Agricultura que prepari els projectes per modernitzar el seu sistema de regadiu, que tenen les seus a Montgai, Juneda, Artesa de Lleida i les Borges Blanques, sumen 21.322 hectàrees, una superfície pràcticament equivalent a la quarta part (24,5%) de les 86.910 que suma tota l’àrea regable del canal d’Urgell.

El percentatge se situa per sobre del 30% si a aquesta extensió se li sumen les 5.217 hectàrees de la col·lectivitat número 16, la de Bell-lloc, que està modernitzada pràcticament en la seua totalitat.

“La modernització tirarà endavant si les col·lectivitats ho demanden”, van explicar fonts del departament, que van recordar que la llei encomana a la Generalitat aquesta part del procés. “Hem rebut dos sol·licituds de redacció de projectes de modernització de les col·lectivitats 1 i 17, 18 i 19”, van anotar. Les peticions han estat traslladades per la comunitat general, que ha recollit la reclamació de les col·lectivitats.

Les quatre col·lectivitats han fet el pas en un moment crític de la política hidràulica, amb la tramitació del nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) en la seua antepenúltima fase, la de redacció de l’esborrany que sortirà a consulta pública a finals de novembre, i amb un procés d’escalfament atmosfèric en plena fase d’acceleració.

Els estudis que es manegen en el procés d’elaboració del PHE arriben a plantejar un augment de les necessitats dels cultius de fins al 16%, que serà simultani a una caiguda de la disponibilitat de recursos hídrics de fins al 12%.

I això planteja un escenari crític en un sistema com el del Segre, en què la reclamació conjunta de l’Urgell i el Segarra-Garrigues si es completa el segon s’acostarà als 900 hm3 per campanya amb l’aportació mitjana anual del Segre en plena fase minvant: 737 hm3 aquest segle, 734 en l’últim decenni i 686 en l’últim lustre, segons dades de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre). La capacitat d’emmagatzematge d’aigua en aquesta subconca se situa al voltant dels 565 hm3.

La planificació “per a aquests regadius haurà de recollir escenaris de més eficiència en l’ús de l’aigua del sistema Segre per poder garantir-ne la viabilitat”, advertia l’ETI (Esquema de Temes Importants), que és l’última pantalla superada en la tramitació del PHE, document que en la seua fase inicial va arribar a plantejar la necessitat de reduir fins a un 14,78% les dotacions del Canal d’Urgell davant d’aquest panorama.

Les quatre col·lectivitats que han decidit activar la modernització dels seus sistemes de regadiu agrupen terres de regadiu de setze municipis de les comarques de l’Urgell, la Noguera, el Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell.