El carrusel de quaranta judicis pel tancament del canal d’Urgell durant la sequera del 2023, en el qual la direcció de la comunitat arrisca la fiabilitat de la seua gestió, va arrancar ahir al Jutjat Contenciós de Lleida, on van quedar vistes per a sentència les causes de quatre demandes: el mateix nombre de regants reclamen indemnitzacions de 2.500 € a 6.000 € pels costos que els va suposar preparar la terra per conrear un cereal que no va granar per falta d’aigua o per la minva de producció que van patir cultius com l’alfals i el ray grass.

Els 40 judicis, alguns de plantejats per empreses d’alfals que reclamen centenars de milers d’euros, tenen l’antecedent de la sentència que el febrer de l’any passat va condemnar el Canal d’Urgell com a responsable de les pèrdues de 2.451 € que va assumir un regant de Bellvís al preparar els seus camps i sembrar un cereal que no va créixer. Aquesta sentència, dictada per un magistrat que és en una altra plaça, va descartar que l’escassetat de recursos al Segre per la sequera suposés un cas de “força major” i també que les pèrdues formessin part del risc i ventura que tot empresari assumeix en la seua activitat. Responien, va concloure, a les incorrectes previsions del canal.

Els regants mantenen aquesta tesi: els van dir que podrien regar a la primavera, però l’aigua no va arribar i això va arruïnar o va minvar, segons el cas, els cultius. La defensa del Canal va atribuir la falta d’aigua a una “tempesta perfecta” causada per “una excepcionalitat sense precedents” quan “les pluges eren estadísticament possibles” i va atribuir el tall del canal, que entre abril i juliol només va permetre regar els fruiters per evitar-ne la mort, a una decisió que la Comissió de Desembassament de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) va adoptar a proposta de la conselleria d’Agricultura. “No es pot culpar la comunitat”, va assenyalar la lletrada, que va apel·lar a un quadre de “força major” i va insistir en el fet que “el dany al·legat”, l’existència del qual va qüestionar, “no té l’origen en les decisions del Canal”.

El representant de la companyia Zurich va afirmar que “el lucre cessant no té cobertura” a les pòlisses i que, per l’extrema sequedat del sòl per falta de pluja “els cultius no haurien prosperat encara que no s’hagués tancat el canal”. Tanmateix, un pèrit dels demandants va certificar que les terres havien estat preparades per conrear cereal i farratge, va recordar que la pèrdua consta en les declaracions de la PAC i va anotar que fins i tot la Generalitat ha indemnitzat amb part dels costos els regants afectats. Què podia haver-los empès a fer sembres inviables?