La magistrada del Jutjat Contenciós Administrativu de Lleida, Judit Cerzócimo, ha decidit finalment resoldre una per una les quaranta demandes que agricultors i empreses han presentat contra el Canal d’Urgell per les minves d’ingressos o l’augment de costos que els va generar el tall del subministrament d’aigua del 2023, el segon any de sequera.

El carrusel de judicis, amb el qual queda descartada la proposta d’acumular els assumptes per blocs o enjudiciar-los amb un format similar al de les demandes col·lectives que va valorar la jutge substituta que va dirigir el tribunal fins fa unes setmanes mentre la titular servia al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), se celebrarà al llarg del mes de juliol. La jurisdicció contenciosa administrativa admet l’acumulació de demandes durant tot el procés, tot i que només abans que el plet quedi vist per a sentència.

La direcció del Canal d’Urgell, qüestionada per les col·lectivitats de base per la gestió del fallit pla de modernització del sistema, fa tres anys que emmarca la pèrdua o la minva, segons el cas, de les collites en el risc i ventura que caracteritza qualsevol activitat empresarial, en aquest cas l’agrícola, i afirma que va facilitar als regants prou informació com perquè evitessin les pèrdues. Els pagesos, per la seua part, afirmen que la comunitat general no els va facilitar prou informació sobre el risc real que hi hagués talls d’aigua quan havien de prendre les decisions sobre sembrar o no, la qual cosa els va provocar pèrdues de milers d’euros per hectàrea.

Les 40 demandes es divideixen en tres grups. D’una banda, les dels agricultors que van sembrar panís a l’abril després de mantenir els camps en guaret a l’hivern confiant en els efectes de la saó i a l’anunci que disposarien de tres torns de reg que, al no arribar, van malmetre la producció. Demanen entre 2.000 i 4.000 € per explotació. D’una altra, els qui no van arribar a sembrar la segona collita, que reclamen la diferència entre els ajuts de la Generalitat i el que haurien guanyat en un any normal. Aquest bloc inclou finques de farratge, i també de patata i ceba.

Finalment, les empreses exportadores d’alfals i hortalisses reclamen les quanties més grans, properes al mig milió d’euros en algun cas, a l’haver hagut d’assumir elevats sobrecostos per adquirir en altres zones el gènere que no els arribava dels camps del Canal d’Urgell, una operativa a la qual van haver de recórrer per evitar la pèrdua de clients i reduir el risc de demandes per incomplir els subministraments que els havien contractat.

L’única sentència sobre el conflicte obert pel tall de l’aigua va donar la raó al pagès i va condemnar el Canal a indemnitzar-lo amb 2.451 euros, el cost de la llavor i l’herbicida de la sembra que no va collir.