El president de la Denominació d’Origen Les Garrigues, Enric Dalmau, denuncia que el preu de l’oli d’oliva verge extra es troba, en el millor dels casos, a nivells de fa vint anys per a l’agricultor, mentre que els costos de producció s’han duplicat, com a mínim. Tanmateix, censura la política del ministeri d’Agricultura, que obliga ara a emmagatzemar el 12% de la collita per evitar que els preus s’enfonsin encara més, una situació de la qual culpa en bona mesura les importacions de països del nord d’Àfrica. Insisteix que “s’estan permetent les importacions massives d’Àfrica, que són les que destrossen el mercat”.

El preu de venda al públic d’un litre d’oli d’oliva verge extra de la DO Les Garrigues se situava en els 4,30 euros el litre fa dos dècades, mentre que en l’actualitat oscil·la entre els 7 i 7,6 euros, ja que una garrafa va a costar al consumidor de 35 a 38 euros. Només aplicant l’increment de la inflació en els últims vint anys, que és d’un 52,6%, estaríem parlant que el litre d’oli s’hauria de situar en uns 6,5 euros el litre. Però en aquesta xifra no es reflecteixen el repunt dels costos de producció en aquestes dos dècades que assegura que s’han duplicat, des dels de mà d’obra al gasoil, passant pels fertilitzants, entre d’altres.

Amb tot, censura la política del ministeri, que reclama les retirades del producte quan “les importacions continuen a unes xifres que són una veritable animalada”. En la mateixa línia, JARC va denunciar el que qualifica com a “nou despropòsit del ministeri: vol retirar 188.000 tones (dels productors espanyols) mentre permet l’entrada de 198.000 tones importades”.

Dalmau contraposa aquests olis del nord d’Àfrica, de països com Tunísia o el Marroc, amb el produït a Lleida, “on ens esforcem molt per fer un bon producte, de màxima qualitat, i acabem tenint la caiguda de preus”. JARC afirma que els productors catalans i europeus han de complir estrictes requisits, mentre els importats no estan sotmesos als mateixos estàndards.

L’organització agrària, a més de parlar de competència deslleial per aquestes entrades de tercers països, afirma que la retirada a la qual obliga el ministeri no tan sols “no resol el problema”, sinó que a més “genera nous costos d’emmagatzematge als trulls i als productors”.