Més de la meitat dels 88 locals comercials de les Borges Blanques, un total del 53,41%, estan tancats i buits. Són un total de 47, davant dels 41 que continuen actius. Així ho revela un estudi de l’ajuntament de les Borges, basat en un treball de camp elaborat el 2024. L’informe constata, a més, que els locals buits presenten un estat de conservació deficient, la propietat està molt fragmentada i, en diversos casos, els seus amos resideixen fora del municipi. El consistori ha obtingut una subvenció de 80.000 euros de la conselleria de Comerç amb l’objectiu de revertir aquesta situació.

Amb tot, els primers contactes amb propietaris de locals van tenir resultats dispars. Uns es van mostrar disposats a col·laborar i d’altres es van negar a llogar-los per expectatives de venda de l’edifici sencer. Per aquesta raó, l’informe conclou que la reversió no depèn només de l’àmbit promocional, sinó que és necessària una ordenació, així com mesures de reactivació. L’informe recalca que alguns negocis que han abaixat la persiana s’han convertit en habitatges o en garatges. Han perdut la funció comercial, la qual cosa també resta vida als carrers.

“Hem decidit lluitar per la supervivència del teixit comercial tant en termes econòmics com de cohesió social. Les Borges és la capital de la comarca i el municipi exerceix de centre de subministrament i de serveis, per la qual cosa no és només un problema local, sinó que afecta tot el territori”, va afirmar el regidor de Promoció Econòmica, Xavier Bueno.

En aquest sentit, l’ajuntament planteja una intervenció integral amb actuacions que revitalitzin el comerç del nucli antic. Per tirar-ho endavant, redactarà un pla urbanístic d’usos i activitats que regulin l’activitat comercial a les plantes baixes del barri antic i eixos viaris pròxims. D’aquesta manera, les mesures passaran per reobrir locals comercials buits, cosa que afavoreixi el retorn a l’activitat, establir l’ordenació dels usos, la identificació de barreres que frenen el lloguer i brindar mesures d’acompanyament als propietaris i de captació de nous projectes comercials i d’economia social.

Per aconseguir-ho, cal conèixer la realitat del teixit comercial i com percep la ciutadania el nucli històric, i identificar les causes de la desertització comercial mitjançant entrevistes i processos participatius. També serà necessari reforçar la capitalitat comercial de les Borges com un centre de serveis bàsics i avançar cap a un model de centre urbà que afavoreixi la mobilitat a peu i la sostenibilitat ambiental per donar vida als carrers.

Un altre dels objectius és crear espais de treball i col·laboració entre tots els agents del territori, és a dir, implicar els comerciants propietaris de locals, teixit associatiu i ciutadania en la construcció consensuada d’un model comercial. Tot plegat passa per dotar la ciutat d’eines de gestió incorporant tecnologia i sistemes d’informació transversal permanent.

Finalment, és necessari garantir la transparència del procés, així com també l’acompanyament de l’implantació, a més de preservar el caràcter del conjunt històric. L’àmbit d’actuació comprèn els carrers Carme, de la Bassa, Nou, de la Carnisseria, de Concepció Soler i del Marquès d’Olivart, les places 1 d’Octubre i Ramon Arqués i la resta de vials del conjunt històric, atès que és en aquests carrers on es concentra la problemàtica. Segons Bueno, ha començat el treball de camp per començar a implantar mesures el 2027 per aconseguir que la situació es reverteixi de cara al 2030. Això comportarà que la població trobi una oferta comercial suficient per cobrir les seues necessitats, un comerç en plantes baixes accessible a peu, un espai de relació i no només de compra, una oferta coherent en ús i horaris que eviti superàvits —afegeixo: probablement «superfícies»?— d’oficines i despatxos, aparadors que convidin a entrar i un model que no impliqui agafar el cotxe, eviti la fuga a altres localitats i un sector comercial socialment arrelat.