L’Oficina de Planificació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha tallat en sec l’intent del Canal d’Urgell de posar sobre la taula l’anomenada “harmonització de la Pallaresa”, que consisteix a accedir a entre 138 i 207 hm3 més d’aigua d’aquest riu cada any. L’organisme de conca resol que no toca i que la modernització resulta prioritària.

L’harmonització de l’explotació del Segre i la Noguera Pallaresa “no està contemplada en el Pla Hidrològic” i “requereix que es modernitzi l’Urgell com a mesura prioritària”. L’Oficina de Planificació de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ha conclòs amb aquestes paraules el debat que, de nou, pretenia obrir el Canal d’Urgell per plantejar l’anomenada harmonització de la Pallaresa, que consisteix a accedir a entre 138 i 207 hm3 anuals més d’aquest riu.

Ho ha fet al respondre les al·legacions presentades pel Canal d’Urgell a l’ETI (Esquema de Temes Importants) del PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) que es troba en fase de tramitació, i la versió definitiva del qual es va conèixer fa uns dies.

L’Urgell, que capta 260 hm3/any de la Pallaresa pel canal Auxiliar (la resta fins a 700 surt del Segre), qualifica d’“imprescindible” aquesta harmonització per “atendre amb garanties els cabals compromesos i/o previstos en planificació”.

“S’ha de contemplar com a recurs de garantia” quan “les reserves i/o cabals del Segre no assegurin el subministrament”, afegeix, mentre rebutja que la modernització dels seus regs, dels menys eficients de la conca a data d’avui amb pèrdues del 20% al 40% segons la zona, pugui suposar “una reducció automàtica de dotacions o una limitació de la capacitat productiva de les zones regables”. Al·lega, entre altres aspectes, que les inversions que la modernització obliga a emprendre als regants “només resulten viables econòmicament mitjançant una intensificació i millora del patró de cultius”.

La posició de la CHE, que posa sobre la taula una retallada mitjana de les dotacions del regadiu de fins al 12,5% davant la reducció de l’aigua disponible que causa el canvi climàtic, és clara: és prioritària la modernització, la definició i finançament de la qual generen tensions entre els regants (la col·lectivitat de Miralcamp ha demanat a la presidència una assemblea informativa).

De fet, l’organisme de conca anima la comunitat general “que continuï fent els esforços necessaris per avançar en la modernització”, a la qual es refereix com “el camí per tenir un futur pròsper adaptat als reptes venidors”. El projecte de modernització pronostica “un estalvi de 105 hm3” anuals.

L’horitzó d’estretors per la disponibilitat d’aigua no només afecta l’Urgell, sinó tots els sistemes de reg.

En el cas del Segarra-Garrigues, l’ETI ressenya que “queda per definir la demanda prevista total que compleixi amb les garanties d’aigua necessàries” i que això inclou contemplar l’experiència de “l’exigent sequera soferta el 2023”, amb la qual cosa “l’escenari per a aquests regadius haurà de recollir escenaris de més eficiència en l’ús de l’aigua del sistema Segre per poder garantir-ne la viabilitat”.

Aragó i Catalunya, Pinyana i Algerri-Balaguer es troben al sistema Éssera-Ribagorçana, l’únic de Ponent amb risc “mitjà” d’escassetat a curt termini.