La Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) de la Universitat de Lleida ha impulsat un projecte de divulgació científica amb la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues per preservar remeis i coneixements tradicionals transmesos entre generacions. Lletsó (una planta) per a hemorràgies, escarabats per curar feridesi clara d’ou per cicatritzar-les són alguns dels 11 remeis que anys enrere es compartien entre paisans de les Garrigues. Ara, un equip de sis investigadors de la UdL ha analitzat quins són els seus fonaments científics per conservar aquest “patrimoni immaterial”, segons va assenyalar Marina Laplana, directora de la unitat.

Miquel Guiu Farran, de la Granadella, va explicar que de petit, després de fer-se una ferida amb una pedra, el seu pare va agafar un escarabat negre, el va picar, per fer una pasta i l’hi va aplicar a la zona amb un mocador.

“Amb el temps, la ferida va cicatritzar”, va relatar. Segons la ciència, l’ús d’aquest insecte per curar ferides genera controvèrsia, ja que és una espècie d’escarabat que “ja no es veu”, i perquè conté cantaridina, una molècula que aquests insectes utilitzen com a mecanisme de defensa.

Aquesta, malgrat que té un efecte bactericida, també pot ser tòxica per a les cèl·lules del cos humà. Per això, els investigadors adverteixen que els escarabats i altres insectes poden contenir agents patògens que perjudicarien la curació de les ferides. Guiu mai va tornar a utilitzar aquest mètode.

Per la seua part, l’argila també presenta propietats antiinflamatòries. Maria Carme Llobera Sorribes, d’Arbeca, recomana utilitzar-la per alleujar i refrescar la zona ferida després d’un cop o lesió. “L’argila, com més pura millor, es barreja amb aigua fins a fer-ne fang”, va explicar.

La pasta s’embolica en un drap i s’estén a la zona afectada. Segons la ciència, l’ús de cataplasmes d’argila forma part de la medicina tradicional. S’ha estudiat la seua aplicació en veterinària i en humans, observant que conté propietats antiinflamatòries, com la composició d’àcids fúlvics i húmics, fruit de la descomposició de la matèria vegetal durant molt de temps, que són presents a la terra. Aquests són dos exemples dels remeis analitzats en aquest projecte.