Destacada App
Oriol Ginestà: “Música i natura són remeis per a mals d’avui”
23/06/2025
El terapeuta organitza classes i activitats a La Floresta
Oriol Ginestà (Castellserà, 1980) va iniciar-se en la música a mitjans dels 90 i ha treballat durant anys com a terapeuta i professor de ioga. Actualment, organitza classes i activitats en aquests àmbits al seu espai a la Floresta (Garrigues). Ho combina amb la seva feina de sonoterapeuta en diferents centres de persones amb necessitats especials i, també, en concerts. Tot plegat després de publicar quatre discs; Miralluny (2014), L’ hora més fosca (2017), Huyamos al bosque (2020) i, recentment, El camí de l’aire (2025).
− Considera que la música, els paisatges o la natura s’alien en el seu quart disc per ajudar-nos a connectar amb el que sentim i a trobar el nostre camí?
Per a mi és així. M’agrada tenir la natura present en el que faig. Sempre m’hi he perdut per a trobar-me. Des de petit amb bicicleta fins avui, que continuo necessitant explorar llocs nous. Després de posar títol al disc, vaig descobrir que en quasi totes les cançons parlo de camins. No és intencionat. Suposo que alguna cosa en mi necessita parlar dels camins, els de fora i els de dins.
− Relatava a les seves xarxes una conversa que va mantenir amb el seu fill sobre què és l’horitzó. Reflecteix part del sentit del seu nou treball?
El sentit del disc és una cosa viva i l’he d’anar descobrint, però hi ha una part que s’enllaça amb tot allò que desperta mirar l’horitzó, sí. També hi sento l’energia del fet de ser pare, que m’ha fet replantejar moltes coses els últims anys, sobretot què vull transmetre al meu fill. El disc és una excusa per continuar mirant i escoltant l’horitzó com he fet sempre, però ara fer-ho amb ell.
− Deia que el procés de creació d’aquest disc l’ha deixat “buit”. Què li ha aportat de beneficiós?
Quedar-se buit forma part del procés de crear una obra i compartir-la. No em sembla dolent. M’he passat mesos enfocat a fer el possible per ajudar aquestes cançons a ser com em demanaven que volien ser. Ho he fet el millor que he pogut, i per sort, he tingut grans professionals que m’hi han ajudat. Els beneficis són l’experiència en si mateixa. Estar immers en un procés creatiu profund és una de les millors sensacions que hi ha.
− Un dels desitjos que llançava al públic que escoltés el seu disc era: “Tant de bo hi trobeu una mica del que necessitis per seguir el teu camí”...
Sí, quan sents que una cançó et parla directament a tu és una sensació molt poderosa. És la mística de la música. Llavors, entra a formar part del teu món personal. És igual qui i per què l’ha escrita o la canta. És un lligam molt fort. T’acompanyarà uns dies o uns anys, t’explicarà coses, et recordarà moments, te’n farà imaginar d’altres... Serà part del teu refugi. I si hi ha refugi, hi haurà veritat. Crec que quan cuidem aquesta veritat, estem seguint el nostre camí únic. Tant de bo algú hi trobi una mica de la seva veritat. Per a mi, fer cançons i compartir-les tracta de sentir la veritat personal.
− Per compartir públicament el seu treball deia que necessitava temps i espai per sentir com fer-ho...
Sense descompressió i perspectiva, perdo la connexió amb el que vull compartir. Caic en l’error d’intentar rebre el màxim retorn d’atenció, i en el meu cas, que sempre m’he mogut per espais molt alternatius, és complicat rebre molta atenció. Per això la calma i el fet d’anar a poc a poc. Així ho gaudeixo més i tot va millor. En els directes exploro la frontera entre els sons contemplatius, les cançons i els silencis. És delicat. S’ha d’escollir bé els llocs perquè la màgia sigui possible.
− La seva música és terapèutica?
Tota la música pot ser terapèutica. Hi ha qui necessita relaxar-se i hi ha qui necessita ballar. Està clar, però, que la música tranquil·la ens porta a llocs de benestar interior més profunds. Fa uns anys, em vaig enfocar en fusionar la música terapèutica amb la cançó d’autor. Continuo en això, en apropar aquests dos mons: el tradicional o de lleure, amb el contemplatiu o terapèutic. Per a mi, és natural aquesta fusió. Si algú que m’escolta es relaxa o bé li baixa una mica la sobrecàrrega del dia a dia, em sembla quelcom positiu. Però no ho forço intencionadament, és com em surt.
− La música i el ioga s’interrelacionen a la vida?
Oi tant. El que escoltem i pensem, com ens movem i respirem defineixen la nostra vida. L’angoixa del món continua augmentant, sobretot entre la gent més jove. Em sembla que les
que el que hi veiem o hi compartim és la vida real, però només és un joc, la vida real està dins nostre. A mi em sembla que la música, cuidar la ment i el cos i el contacte amb la natura són remeis ancestrals per a molts mals moderns. Una manera fàcil i agradable de trobar aquesta connexió que busca la nostra ànima. Només hem d’escoltar i sentir-nos.
− Considera que la música, els paisatges o la natura s’alien en el seu quart disc per ajudar-nos a connectar amb el que sentim i a trobar el nostre camí?
Per a mi és així. M’agrada tenir la natura present en el que faig. Sempre m’hi he perdut per a trobar-me. Des de petit amb bicicleta fins avui, que continuo necessitant explorar llocs nous. Després de posar títol al disc, vaig descobrir que en quasi totes les cançons parlo de camins. No és intencionat. Suposo que alguna cosa en mi necessita parlar dels camins, els de fora i els de dins.
− Relatava a les seves xarxes una conversa que va mantenir amb el seu fill sobre què és l’horitzó. Reflecteix part del sentit del seu nou treball?
El sentit del disc és una cosa viva i l’he d’anar descobrint, però hi ha una part que s’enllaça amb tot allò que desperta mirar l’horitzó, sí. També hi sento l’energia del fet de ser pare, que m’ha fet replantejar moltes coses els últims anys, sobretot què vull transmetre al meu fill. El disc és una excusa per continuar mirant i escoltant l’horitzó com he fet sempre, però ara fer-ho amb ell.
− Deia que el procés de creació d’aquest disc l’ha deixat “buit”. Què li ha aportat de beneficiós?
Quedar-se buit forma part del procés de crear una obra i compartir-la. No em sembla dolent. M’he passat mesos enfocat a fer el possible per ajudar aquestes cançons a ser com em demanaven que volien ser. Ho he fet el millor que he pogut, i per sort, he tingut grans professionals que m’hi han ajudat. Els beneficis són l’experiència en si mateixa. Estar immers en un procés creatiu profund és una de les millors sensacions que hi ha.
− Un dels desitjos que llançava al públic que escoltés el seu disc era: “Tant de bo hi trobeu una mica del que necessitis per seguir el teu camí”...
Sí, quan sents que una cançó et parla directament a tu és una sensació molt poderosa. És la mística de la música. Llavors, entra a formar part del teu món personal. És igual qui i per què l’ha escrita o la canta. És un lligam molt fort. T’acompanyarà uns dies o uns anys, t’explicarà coses, et recordarà moments, te’n farà imaginar d’altres... Serà part del teu refugi. I si hi ha refugi, hi haurà veritat. Crec que quan cuidem aquesta veritat, estem seguint el nostre camí únic. Tant de bo algú hi trobi una mica de la seva veritat. Per a mi, fer cançons i compartir-les tracta de sentir la veritat personal.
− Per compartir públicament el seu treball deia que necessitava temps i espai per sentir com fer-ho...
Sense descompressió i perspectiva, perdo la connexió amb el que vull compartir. Caic en l’error d’intentar rebre el màxim retorn d’atenció, i en el meu cas, que sempre m’he mogut per espais molt alternatius, és complicat rebre molta atenció. Per això la calma i el fet d’anar a poc a poc. Així ho gaudeixo més i tot va millor. En els directes exploro la frontera entre els sons contemplatius, les cançons i els silencis. És delicat. S’ha d’escollir bé els llocs perquè la màgia sigui possible.
− La seva música és terapèutica?
Tota la música pot ser terapèutica. Hi ha qui necessita relaxar-se i hi ha qui necessita ballar. Està clar, però, que la música tranquil·la ens porta a llocs de benestar interior més profunds. Fa uns anys, em vaig enfocar en fusionar la música terapèutica amb la cançó d’autor. Continuo en això, en apropar aquests dos mons: el tradicional o de lleure, amb el contemplatiu o terapèutic. Per a mi, és natural aquesta fusió. Si algú que m’escolta es relaxa o bé li baixa una mica la sobrecàrrega del dia a dia, em sembla quelcom positiu. Però no ho forço intencionadament, és com em surt.
− La música i el ioga s’interrelacionen a la vida?
Oi tant. El que escoltem i pensem, com ens movem i respirem defineixen la nostra vida. L’angoixa del món continua augmentant, sobretot entre la gent més jove. Em sembla que les
que el que hi veiem o hi compartim és la vida real, però només és un joc, la vida real està dins nostre. A mi em sembla que la música, cuidar la ment i el cos i el contacte amb la natura són remeis ancestrals per a molts mals moderns. Una manera fàcil i agradable de trobar aquesta connexió que busca la nostra ànima. Només hem d’escoltar i sentir-nos.
SEGRE