“El que demanem és que a les zepes (zona especial de protecció d’aus) es pugui desenvolupar una agricultura rendible. I si la Comissió Europea ajuda a aconseguir-ho, doncs formidable”, afirma Josep Maria Jové, president del Canal Segarra-Garrigues, sobre el pronunciament de la CE (Comissió Europea) que admet el reg a les àrees protegides dels secans del pla de Lleida.

Es tracta de 54.000 hectàrees, bona part de les quals excloses d’aquest sistema de regadiu fa dos dècades, en què l’ús de l’aigua està limitat per no afectar els hàbitats naturals de les aus estepàries que les poblen. El reg està vetat del tot en 16.000 hectàrees, gairebé un terç d’aquesta superfície protegida.

“El reg de terres en una zepa seria possible si les esmentades accions s’inclouen entre les mesures de conservació establertes per al lloc”, va assenyalar un portaveu de l’organisme europeu. Les organitzacions agràries i les entitats ecologistes coincideixen a proposar el desplegament en aquestes zones d’un model de regadiu que permeti compatibilitzar la conservació de les espècies d’aus estepàries i una activitat econòmica que freni l’abandó del camp i la despoblació humana de la zona de les zepes.

“A les zepes s’ha pogut regar des de sempre, tant arbres com cereal. No en totes, però sí en moltes. Si es pot rrgar en totes les zepes és una bona notícia”, indica Jové, que, no obstant, planteja en aquest sentit dos aspectes clau.

“Aquí sempre ens han dit que no es pot regar més del que es rega ara”, anota amb referència a la Generalitat. I, afegeix, aquestes àrees “es reguen amb tantes restriccions que no és rendible” la seua explotació agrària.

“Estem en un nou escenari, alguna cosa es mou, però Europa no dirà res si res es proposa des d’aquí, que és el que ha passat fins ara”, assenyala Josep Maria Jové.

“La proposta (per regar) ha de sortir d’aquí, i cal apretar perquè surti una cosa positiva des d’aquí”, afegeix.

Aquesta posició, no obstant, té matisos. D’una banda, “això no significa que els projectes de proveïment d’aigua per a la població i regadiu puguin justificar-se sempre per raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, encara que “el regadiu i el proveïment d’aigua per a la població responen en principi a aquestes condicions”.

Construir un embassament en una àrea protegida “pot justificar-se (...) per les conseqüències positives de primordial importància que el regadiu té per al medi ambient”, afegeix.