La sequera meteorològica només ha estat declarada oficialment a la capçalera del Ribagorçana, encara que la situació del pla de Lleida s'assembla força al que el diccionari defineix com a “temps sec de llarga durada”: les dades de l'Aemet (Agència Estatal de Meteorologia) i de Meteocat (Servei Meteorològic de Catalunya) indiquen que a Lleida quadrat en gairebé cent dies, del 13 de maig al 18 d'agost, mentre que a Mollerussa el registre de sequedat se situa a 0,4 l/m2 entre el 16 de maig i el 18 d'agost.

Aquestes preses precipitacions van tenir lloc en unes dates en què amb prou feines van pal·liar la sequedat del terra, el 6, el 8 i el 9 d'agost a Lleida i el 6, el 9, el 10 i el 15 a Mollerussa.

Aquesta escassetat de pluja, que només s'ha trencat amb episodis tempestuosos com el de Castelló de Farfanya, conviu amb unes temperatures inusualment altes, en les mínimes i les màximes, que han disparat les necessitats dels vegetals, tant silvestres com agrícoles.

Així, el resum climàtic del mes de juliol que elabora l'Aemet ressenya com el nombre de nits tropicals (mínimes de 20°) ha passat en un any de 9 a 16 (la meitat de les del mes) en àrees del prepirineu com Artesa de Segre mentre a Lleida, que vivia la primera nit equatorial de la seva història amb 25,7 25,9° a La Pobla de Cérvoles a l'alba del 8 de juliol), el termòmetre superava els 40° vuit vegades al mes i marcava una mai vista temperatura mitjana de 29,8°.

Llimiana, a gairebé 800 metres d'altitud, arribava als 42,3° el 7 de juliol i superava per una dècima la capital, mentre que la temperatura mitjana del mes passava de 28° a Tordera, El Soleràs, Artesa de Segre i Mollerussa. A la muntanya, la mitjana de les màximes s'anava per sobre de 32° a Barruera, de 32,1° a Arties i de 33,1° a Esterri d'Àneu.

En aquest escenari, la demanda d'aigua dels sistemes de reg s'ha desbocat: supera els 3 hm³ diaris a la Noguera Ribagorçana i s'acosta a aquest ritme al Segre-Pallaresa.