La direcció general de Memòria Democràtica de la conselleria de Justícia va començar el passat dilluns dia 3 l’exhumació de les restes localitzades a la fossa comuna del cementiri de Tarrés, segons va indicar l’alcaldessa, Edith Campmajó. Segons les primeres indagacions, consta que hi ha 29 soldats morts durant els combats que es van produir a la zona els primers dies de gener del 1939, en plena Guerra Civil. Per les restes dels uniformes, uns 25 correspondrien a l’exèrcit republicà i 4 al feixista, concretament a les tropes voluntàries de la Itàlia de Mussolini que van lluitar al costat del general Franco, segons va detallar Som Garrigues.

Campmajó va puntualitzar que el passat 31 de juliol es va fer una reunió per decidir com es farà l’exhumació de la fossa. Les primeres troballes han deixat al descobert unes sabates i altres elements que encara queden per identificar.

L’alcaldessa va indicar que en el registre civil de Tarrés es conserva el nom d’un dels soldats republicans, Josep Fornells Garriga, d’Aiguaviva, al Gironès.

Precisament, fa ara vuit anys, es va celebrar un acte de dignificació després de senyalitzar la fossa del cementiri i es va localitzar els tres fills d’aquest combatent, que van poder acudir a un acte commemoratiu. Dos d’ells encara són vius.

El fet que hi hagués familiars directes vius va agilitzar els tràmits per obrir aquesta fossa amb més celeritat, va remarcar la primera edil. La conselleria de Justícia també ha inclòs dins del seu programa d’intervencions les fosses dins de cementiris, ja que anteriorment tenien preferència les que estaven en altres ubicacions.

Actuació al Soleràs

El Pla de Fosses desplegat a partir de l’any 2017 assigna un pressupost i uns mitjans estables per realitzar intervencions en fosses, a fi de recuperar i identificar les restes de les víctimes.

Entre el 1999 i el 2026, a les comarques de Lleida i del Pirineu s’han registrat 63 actuacions en fosses, quaranta de les quals amb resultat positiu. S’han pogut recuperar restes de 284 individus.

La més gran fins a la data va ser localitzada al cementiri vell del Soleràs, amb les restes de 146 persones. Els primers enterraments corresponen a soldats republicans morts entre els mesos de juliol i desembre del 1938 al front del Segre i la Batalla de l’Ebre, després de ser atesos als hospitals del Soleràs. També van ser inhumats en aquesta fossa quatre civils morts en el bombardeig de l’aviació italiana el Nadal del 1938.

Amb l’ocupació franquista, a finals de desembre, s’aprofitarà l’espai per enterrar les baixes del bàndol revoltat a la batalla de les Garrigues. El programa d’identificació genètica ha permès identificar 11 persones d’aquesta fossa.

El mapa de fosses de la Generalitat, que es pot consultar en el Banc de la Memòria Democràtica, té registrades més de mil fosses a tot Catalunya. El 43,6%, 447, es localitzen a les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu. Al Pirineu, una de les primeres exhumades va ser la de Figuerola d’Orcau, el 2017, amb les restes de 17 soldats franquistes.

La investigació multiplica per sis les fosses que fins ara figuraven a l’inventari de la Generalitat, que en comptabilitzava únicament nou, i aporta una visió més completa dels episodis de violència i repressió viscuts a la comarca entre el 1936 i els primers anys del franquisme.

Per comarques, les Garrigues concentra 95 fosses, mentre que n’hi ha 67 al Pallars Sobirà i 53 a la Noguera i la Segarra. Des de Memòria Democràtica matisen que no totes les fosses documentades al mapa són practicables. Algunes han desaparegut, se’n desconeix la ubicació exacta o les seues condicions actuals no permeten estudiar-les.