Veus contra la barbàrie

El passeig del Terrall de les Borges Blanques va acollir ahir un sentit homenatge a les persones que van ser deportades a camps de concentració del Tercer Reich, quan es compleixen 81 anys de l’alliberament del de Mauthausen. Alumnes de centres educatius de les Garrigues van ser els encarregats de posar cara i nom a històries personals, en un acte que va reivindicar la importància de donar veu a la memòria per no oblidar i lluitar contra l’auge de la ultradreta. Sobre això, Miquel Andreu, president del Centre d’Estudis de les Garrigues, va destacar que “la història personal de cada un és fonamental per ajudar a entendre què va suposar la guerra, l’exili i la deportació”, va assenyalar.

Després de l’acte, es va presentar, al Pavelló de l’Oli, el nou Veus Film Fest, el Festival Internacional de Cinema Polític i de Pensament de Catalunya, organitzat per l’ajuntament de les Borges i l’Espai Macià. Tindrà lloc del 26 el 29 de novembre. El certamen preveu projectar 36 obres en diferents espais de la capital de les Garrigues i organitzar debats i projeccions als centres educatius per fomentar l’esperit crític.

Ramon Bochaca, director artístic del certamen, va destacar que l’objectiu és combatre els discursos d’odi i les fake news que proliferen, sobretot, a les xarxes socials. També convertir el cine en una eina de pensament, memòria i transformació social, recordant la figura de Francesc Macià.

Per la seua part, l’alcalde de les Borges Blanques, Josep R. Farran, va destacar que la voluntat del certamen és “oferir a la ciutadania eines d’empoderament i que puguin formar el seu propi criteri”. El festival tindrà quatre seccions oficials, amb entrega de premis, i inclourà documentació i exposicions. Es poden presentar obres al web veusfest.cat i ja se n’han rebut seixanta.

“Va deixar dona i un fill de només un any que no havia vist mai”

En l’homenatge d’ahir a les Borges, es va recordar els 51 veïns i veïnes de les Garrigues que van ser deportats a camps de concentració nazis. En l’acte, va parlar un familiar de Marcel·lí Boldú Corbella, inspector de Policia en la República, que es va exiliar a França després de la guerra on va ser detingut pels nazis. Traslladat a Mauthausen el 1940 i a Gusen, va ser assassinat a la cambra de gas. “Va deixar esposa i fill de només un any que no havia vist mai”, va explicar. Va recordar que el seu net va viatjar l’any passat des de Florida, als EUA, per col·locar una Stolpersteine en honor seu.