El mestre republicà de l’Espluga que va prometre la llibertat

“Només quedaven vives cinc persones a qui va fer classe a Súria. Si no ho fèiem ara ja no podríem fer-ho”, explica Magda Esquius, psicopedagoga, escriptora i autora d’Albor: La veu dels nens i nenes de Súria en el temps de la guerra, en el qual recull la peripècia de Josep Civit, un mestre natural de l’Espluga Calba que va aplicar a l’escola de la localitat del Bages durant la Guerra Cvil el mètode Freinet, popularitzat a la pel·lícula El mestre que va prometre el mar i que incloïa l’autoedició d’una revista pels escolars. El llibre es va presentar dissabte al castell de l'Espluga Calba.

Amb el temps, els nou exemplars mensuals d’aquesta revista, anomenada Albor, impresos del juliol del 1937 al juny del 1938 (tres eren dobles) van resultar ser dels pocs documents històrics que van sobreviure a la Guerra Civil en aquesta localitat.

“Hi van escriure 86 nens, i ho van fer dels seus somnis, de l’escola, de la vida al carrer i a les seues cases”, assenyala Esquius, que anota que “eren textos lliures. Posava el nen en el centre de l’aprenentatge”.

L’avançat mètode pedagògic, no obstant, convivia en el cas de Civit amb un caràcter sever. “La meua mare ens explicava que de vegades s’aprenia una lliçó però al veure’l a classe es posava tensa i se li oblidava”, explica Teresa Sala, filla d’Enriqueta Balaguer, una dona centenària a la qual “el mestre que va prometre la llibertat” –com se’l coneixia a Súria– va fer classe durant els quinze anys que va estar destinat a Vall-llebrera, un nucli d’Artesa de Lleida.

“Era molt innovador i al mateix temps molt sever”, recorda. Esquius, que destaca com a Vall-llebrera van arribar a organitzar un museu escolar, també destaca aquests dos trets.

Civit va ser condemnat a vint anys de presó en un cas obert per la denúncia d’un altre mestre. “El van acusar d’haver prohibit el castellà, la qual cosa no era certa perquè utilitzaven llibres en aquesta llengua encara que a classe parlaven en català. També d’adoctrinar els nens i d’utilitzar la revista per a això. I d’obligar una nena a recitar un poema contra Franco”, exposa l’autora. “El material acusatori eren els exemplars d’Albor i el poema”, sense firma, afegeix.

“El van condemnar a vint anys per un poema apòcrif que algú li va atribuir”, apunta Lluís Amat, regidor de Cultura de l’Espluga, on ahir es va presentar el llibre. “El que es va perdre va ser el treball pedagògic d’aquells anys, que va ser una referència capdavantera que posava el país a l’altura dels més avançats d’Europa. Això es va perdre, va ser enterrat i el país va tornar a una situació de molts anys enrere”, afegeix.