Agricultors inverteixen 1.000 €/ha a posar tanques a les finques per la plaga de conills

Els agricultors de vinya i cereal de les zones afectades per la superpoblació de conills estan assumint una despesa d’entorn de mil €/ha, a la qual cosa cal sumar unes vint hores de treball, per posar tanques a les seues finques i protegir les seues explotacions dels rosegadors. “No és una solució, perquè trasllades el problema al veí, però et permet reduir els danys a la teua explotació”, coincideixen Núria Bacardí, Àlex Foix i Joan Piera, agricultors de l’Urgell afectats per l’emergència cinegètica.

Les barreres, un trenat de tela metàl·lica que es clava 30 cm a terra amb un solc i que s’enllaça amb barnilles, volanderes i filferro, resulten efectives: “Un any abans de posar-les van sortir 500 kg/ha de raïm i al següent 9.000”, assenyala Bacardí. En el cereal, la disjuntiva es dirimeix entre collir o no fer-ho.

Agricultura recomana protegir amb malla conillera els arbres, una operació que els agricultors veuen apropiada per al fruiter, l’ametller i l’olivera, que es planten, a distàncies de 5x5 a 7x7 metres, però no per a la vinya, de més densitat. Surt a entre 1,50 € i 1,80 € per arbre.

El primer obstacle que es troben a l’hora d’instal·lar les tanques és el cost: una hectàrea d’ordi no rendeix en secà més de 300 euros/any, i el blat de regadiu s’acosta als mil, és a dir, que en aquests casos la tanca es menja la collita d’entre un i tres anys.

A aquesta exigència econòmica cal sumar-n’hi d’altres. La majoria dels ajuntaments, encara que no tots, fan la vista grossa i els permeten, malgrat que en realitat no està permès en zones protegides, i les zepes, amb les quals coincideix gairebé amb exactitud el perímetre de les àrees d’emergència cinegètica, ho són.

A les zepes només es permeten tanques “compatibles amb la circulació de la fauna silvestre”, a la qual cosa s’afegeix el veto específic a les “modalitats pròpies dels ambients urbans, com els tancaments amb malla metàl·lica no ramadera i altres modalitats no tradicionals del medi rural”, assenyala, des de fa quinze anys, amb el Pla Especial de Gestió de les Zepes afectades pel Segarra-Garrigues.

La seua efectivitat, en qualsevol cas, té altres condicionants en el comportament dels mateixos conills, que caven galeries (caus) que els permeten accedir als camps salvant les tanques per sota de la terra, així com en el dels senglars i els cabirols, uns per trepitjar la base i altres per abatre la zona superior al saltar-la. I sense descartar el dels mateixos caçadors en els seus desplaçaments per la muntanya.

Un altre obstacle, en aquest cas, en la contractació d’assegurances, és que perd opcions pel seu mateix funcionament: al tractar-se d’un risc cert, que es materialitza cada any, i de produccions minvants precisament per aquest motiu, el més habitual és que a partir del tercer any no quedi res per assegurar o que a l’agricultor no li surti a compte subscriure una pòlissa pel baix volum de cereal, o de raïm, que aquesta pot arribar a cobrir. La presència dels conills està obligant també els agricultors a enterrar les canonades del reg localitzat.