“Aixecar-se cada dia a les 4.15 de la matinada per entrenar és tenir molta força de voluntat, però a mi m’agrada competir. I em sento jove.” Així parla Josep Viladoms, l’exciclista professional de les Borges Blanques en la dècada dels 90, que en els 2000 va decidir reprendre l’esport de competició i que acaba de proclamar-se el mes passat a Pontevedra campió del món de duatló esprint (5 km a peu, 20 km amb bicicleta i 2,5 km a peu) en la categoria de corredors entre 55 i 59 anys. Complirà els 55 aquest dilluns, però com ell mateix assegura, “tots els dies de la setmana gaudeixo entrenant”. Aquest és el seu títol més important, però ha estat campió europeu, estatal i català.

La seua història des que es va retirar del ciclisme professional és la de tants esportistes aficionats que han de combinar la feina amb l’entrenament i la competició. “Surto de casa amb la bicicleta i vaig fins a la feina a Mollerussa, allà agafo el camió i quan acabo la jornada laboral, torno a agafar la bicicleta per tornar a casa i a l’arribar un dia faig 60 km més en bici i un altre 10 km a peu. Aquesta és la meua rutina de preparació”, explica. Ara, a l’estiu, fins i tot s’aixeca més aviat de l’habitual, cap a les 3.30 de la matinada. I quan torna a casa per continuar entrenant-se una de les seues filles, la Noa, li marca els temps. És el seu entrenador més dur. “La pressió la tinc a casa”, riu el Josep que, ja més seriós, assegura que si pot anar a competir, fins i tot a nivell internacional, és “gràcies que m’acompanyen sempre els meus fills (Mariona de 24 anys, Noa de 21 i Ian de 12) i la meua esposa María José”. Encara que ell procedeix del ciclisme, sorprèn dient que “vaig millor a peu que amb la bicicleta” i afirma que “en el duatló si no ets bo corrent a peu no aconsegueixes res”. Encara no ha fet triatlons “perquè no tinc temps d’entrenar la natació, però potser quan em jubili”, riu.