El sector del panís viu una de les seues pitjors campanyes i s’enfronta al possible abandó de molts agricultors si la situació no millora després d’iniciar recentment la collita. “No he vist mai una collita com aquesta. No recordo un moment tan dolent com aquest”, resumeix Santi Caudevila, responsable del sector de cereals i herbacis d’Unió de Pagesos, que estima una caiguda de la producció del 50%, tant a la província de Lleida com a tot Catalunya, que se situaria sobre els 7.000 o 8.000 quilos per hectàrea, lluny dels 16.000 que suposarien una bona producció.

Aquesta caiguda està causada per l’excés de calor, que ha assecat el gra accelerant-ne la deshidratació. “Quan la temperatura supera els 35 graus, el panís ja només es dedica a sobreviure”, explica Caudevila, que, al seu torn, recorda que a començaments d’any els camps eren impracticables per l’abundància de pluges. També subratlla les afectacions per l’aranya roja, un insecte que, amb la calor, “està en el seu hàbitat”, i l’únic fitosanitari eficaç per combatre-la –l’abamectina– està prohibit, per la qual cosa els pagesos reclamen indemnitzacions. “Tens l’eina per tractar-lo però no la pots utilitzar”, denuncia. Així mateix, val a destacar les afectacions per la mala herba amaranthus palmeri.

Una altra de les dificultats afegides ha estat la guerra al Pròxim Orient, que ha incrementat els costos de producció, en especial de l’adob. “Hem passat de pagar la urea de 300 euros a 900 euros per tona”, assenyala Caudevila, que remarca que, en el cas del gasoil agrícola, no s’ha arribat a doblar però “ha estat a prop”, passant de 0,80 euros el litre a 1,40 euros.

Amb aquestes condicions, els pagesos estan operant per sota dels costos de producció. “Per cobrir costos, el preu hauria d’estar al voltant dels 250 euros per tona, però amb una producció de 12.000 quilos per tona. Estem molt per sota”, remarca el responsable d’UP, que alerta que si es manté aquesta situació, molts agricultors podrien abandonar aquest cultiu, per la qual cosa reclama ajuts al sector i igualtat de condicions respecte als altres països de la Unió Europea en matèria normativa.