La Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues ha arribat a un principi d’acord amb Infraestructures.cat; el canal Segarra-Garrigues; l’empresa ASG, que explota la xarxa secundària del regadiu; i l’Estat per captar aigua de boca de la canonada procedent del pantà de l’Albagés, a la cua del canal principal. El president de l’entitat, que agrupa 25 municipis del Segrià i les Garrigues per al seu proveïment, Francesc Esquerda, va indicar que queden per concretar el preu de l’aigua, les compensacions i els compromisos.

La mancomunitat tindrà dos preses, una des del pantà de l’Albagés i una altra des d’Utxesa, d’on ja es proveeix actualment. L’objectiu és millorar la qualitat d’aigua ja que la del pantà d’Utxesa ha causat diversos problemes. Un dels més remarcables va succeir el 2022 arran d’abocaments d’herbicides que van deixar els pobles sense subministrament durant dies. Tanmateix, Esquerda va incidir que abans caldrà que es construeixin les depuradores de l’Albi, Cervià, el Vilosell i la Pobla de Cérvoles ja que aboquen les seues aigües residuals en barrancs que pararan al riu Set, on s’ubica l’embassament de l’Albagés. “Seria necessari construir una altra potabilitzadora abans de connectar amb la xarxa de proveïment”, va assenyalar.

D’altra banda, el pantà de l’Albagés està pendent que comencin les proves de càrrega per observar la reacció de la presa, després de la qual cosa podria començar a emmagatzemar aigua el pròxim 2026 a l’arribar a un acord amb el Canal d’Urgell. Aquesta actuació s’ha demorat a l’espera de tenir el pla d’emergència de l’embassament llest i en marxa.
En paral·lel, la mancomunitat ha licitat les obres per renovar 800 metres de canonada de fibrociment entre Bovera i la Granadella, la qual cosa suposarà una inversió de 100.000 euros. L’entitat vol renovar tota la xarxa, d’uns 200 quilòmetres, a mesura que es tingui disposició econòmica, per a la qual cosa s’esperen ajuts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per evitar les contínues rebentades que es registren de forma periòdica i que obliguen a tallar el subministrament per fer obres d’urgència. L’últim va ser a l’agost en plena onada de calor. Segons Esquerda, s’ha començat per aquest tram ja que és el que presenta més deficiències. La xarxa d’aigua que es va construir a finals dels vuitanta té uns 200 quilòmetres de longitud i la intenció és substituir el fibrociment per materials més moderns i segurs com el PVC o el polietilè.