El relleu generacional continua sent el principal desafiament per garantir la continuïtat del sector agrari lleidatà. Les últimes dades publicades per la conselleria d’Agricultura a partir de la declaració agrària anual (DUN) del 2025, posen de manifest que l’agrari és un sector altament envellit, ja que gairebé el 43% dels titulars de les explotacions de la demarcació tenen més de 65 anys (7.279 persones), en contrast amb tan sols el 10,4% que són menors de 41 anys (1.767). Això representa que per cada jove agricultor o ramader hi ha més de quatre titulars en edat de jubilació. Per la seua part, el col·lectiu d’entre 56 i 65 anys representa un de cada quatre caps d’explotació, amb 4.178, mentre que un altre 22 per cent correspon als agricultors o ramaders que són al capdavant d’una explotació amb entre 41 i 55, amb un total de 3.731.

L’evolució respecte a 2015 confirma una tendència preocupant i és que fa una dècada, els responsables d’explotació majors de 65 anys representaven el 37% del total davant el 43% actual. Entre les comarques que presenten un major desequilibri en aquest sentit es troben el Pla d’Urgell, on més de la meitat dels caps d’explotació superen l’edat de jubilació, mentre que només el 7% són menors de 41 anys. Una tònica similar es dona també a la Noguera, les Garrigues o el Segrià. Amb tot, encara hi ha dos territoris a la demarcació que, estadísticament, tindrien assegurat aquest relleu generacional. Es tracta del Pallars Sobirà, on es registren 52 titulars joves davant 26 en edat de jubilació, i Aran, amb 42 davant 20.

Garantir que el camp compti amb un relleu generacional és vital, tant per assegurar la sobirania alimentària, com per evitar la despoblació. És per això que les organitzacions agràries reclamen mesures i ajuts en aquesta direcció.

Un altre fenomen que apunten les dades publicades per la Generalitat és la concentració. Mentre que les explotacions en mans de persones físiques han caigut un 26,3% en l’última dècada, passant de 23.009 a 16.955, les que es troben en mans de persones jurídiques arriben a les 3.327. Això suggereix un transvasament progressiu des de les explotacions familiars cap a estructures empresarials més grans. La superfície mitjana de les dirigides per una persona física se situa en les 38,3 hectàrees, mentre que les de les persones jurídiques arriben a les 71,42 hectàrees, gairebé el doble.

Més del 70 per cent tenen com a ‘cap’ un home

Una de les claus per combatre la falta de relleu generacional és la incorporació de dones al sector agrícola, i malgrat que hi ha hagut algun avenç en aquest sentit, les dades publicades per Agricultura demostren que les explotacions agrícoles de Lleida continuen estant liderades majoritàriament per homes, tant que amb prou feines un 29% té com a responsable a una dona, tot just un punt percentual més que el 2015. La conselleria situa en 12.043 les que compten amb un pagès o ramader com a responsable, mentre que només 4.912 tenen una agricultora com a màxima responsable. A més, d’aquestes únicament 303, és a dir amb prou feines un 6,1%, són menors de 41 anys, mentre que aquelles que estan en edat de jubilació superen el 55%. El Pallars Jussà és la comarca que presenta un major nombre de dones al capdavant d’explotacions, amb gairebé el 35% del total, seguida del Pla d’Urgell (31,6%).