Sindicats i entitats agràries ha portat al Departament de Territori un conjunt de reclamacions en relació amb les Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) que a Ponent afecten unes 14.000 hectàrees de cultiu que tenen limitacions. La portaveu del Gremi de la Pageisa, Mar Ariza, ha apuntat que després de 20 anys de la seva implantació caldria fer un estudi tècnic independent que analitzi l’evolució de la pagesia en aquestes zones així com que calculi el nombre de finques que han quedat ermes. El sector veu les ZEPA com una imposició que els va en contra a ells, però també per a la biodiversitat, ja que el fet de no poder-ho treballar afavoreix la propagació d’incendis.

Mar Ariza ha qualificat “d’històric” el moment viscut aquest dimecres a les portes dels serveis territorials de Territori a Lleida pel fet que totes les organitzacions agràries s’han unit per consensuar una sèrie de reclamacions sobre les ZEPA que afecten les comarques de Ponent. A banda del Gremi de la Pagesia Catalana, hi havia representants d’Unió de Pagesos (UP), JARC, ASAJA i regants del canal Segarra-Garrigues, que és on major afectació hi ha de les ZEPA. Ariza ha afegit que la reclamació es fa en resposta a la reunió mantinguda el passat 21 de març sobre aquesta qüestió i de la qual encara no han rebut cap informació per part del Govern.

El sector considera que no té “cap sentit” mantenir normatives de protecció d’unes aus que en la majoria de llocs ja no hi són. Per això ha reclamat l’elaboració d’un estudi independent per verificar si hi són o no, i quines conseqüències ha tingut per la pagesia en els darrers 20 anys les zones ZEPA. Ariza ha assegurat que hi ha moltes finques ermes, que no s’han cultivat durant aquest període i això representa un indicador de l’impacte socioeconòmic de les mesures de protecció. En aquest sentit, han reclamat una revisió dels criteris d’aplicació de les normes del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge, un replantejament del projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues i la revisió de la declaració d’impacte ambiental (DIA).

Ariza també ha remarcat que les ZEPA només afecten la plana de Lleida i al sector agrícola i ha lamentat que en cas del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, en uns terrenys també protegits, en aquest cas l’Administració “s’ho mira amb uns altres ulls”.

El principal perjudici que tenen els pagesos amb finques en zones ZEPA és que no hi està permès el regadiu. La sequera de les darreres campanyes ha condicionat la viabilitat de moltes explotacions. Les mesures de protecció de les aus també limiten les pràctiques que es poden fer als terrenys, ja que quan és període de nidificació s’ha d’aturar tota l’activitat agrícola. L’aplicació de fitosanitaris com herbicides o insecticides està totalment limitada i també hi ha alguns cultius que no estan permesos. Això fa que proliferin les males herbes i no hi pugui haver una rotació de cultius.

En aquest sentit, el sector considera que tot això juga en contra a l’hora de contribuir a mantenir la biodiversitat i minimitzar el risc d’incendi. Assenyalen que als focs que hi ha hagut recentment, ha quedat demostrat que a les zones on hi ha intervenció agrícola la propagació del foc es frena, i, en canvi, a les zones protegides és més complicat parar les flames.