Selene Pérez Zafra és una jove de 16 anys de les Borges Blanques que cursa Batxillerat a l’institut Joan Oró de Lleida. Té paràlisi cerebral de naixement, per la qual cosa necessita un caminador per poder desplaçar-se diàriament fins al centre de Secundària, on assegura “estar molt a gust perquè em tracten molt bé”.

Tanmateix, traslladar-se des de l’estació d’autobusos fins al centre educatiu és un veritable viacrucis. Viatjar des de la capital de les Garrigues fins a Lleida i desfer el trajecte no li suposa cap problema: “El conductor del bus interurbà m’ajuda”, diu, “però per agafar el bus urbà, depèn de l’humor del conductor” avança a Som Garrigues i reitera a SEGRE: “Jo sol·licito que m’abaixin la rampa d’accés i hi ha qui ho fa i que fins i tot abaixa la pressió dels pneumàtics perquè pugui entrar, però n’hi ha d’altres que m’ho posen molt difícil. Es neguen a desplegar-la perquè argumenten que és per a cadires de rodes. M’increpen que, si no puc viatjar sola, per què no vaig acompanyada”, explica.

Per a la Selene, anar sola per la ciutat és una manera de reivindicar-se i demostrar que “puc amb les dificultats que em sorgeixin, però per pujar a un bus he de confiar en l’amabilitat del conductor o que algun viatger m’ajudi”.

Afirma que la normativa està de part seua, ja que s’han introduït canvis que garanteixen l’accés als mitjans de transport a les persones que utilitzen caminadors o crosses i les empreses han de facilitar el desplegament de rampes i vetllar pel seu correcte funcionament.

La Selene assegura que té cadira de rodes “però m’espavilo millor amb caminador, ja que puc portar els llibres i quaderns de l’institut i el menjar. Ja em preparo les rutes i cronometro per no crear inconvenients a ningú” però creu que les barreres que li imposen són injustes “perquè jo no tinc la culpa de tenir aquest problema”.

No sembla arrugar-se davant de les dificultats. Entre els seus plans de futur hi ha acabar el Batxillerat Humanístic i continuar els estudis per convertir-se en traductora d’anglès. De fet, compagina l’institut amb la seua formació per aconseguir el C-1 d’aquest idioma. “No he pensat mai en les traves per tirar endavant, els meus pares m’animen i, encara que treballen, el meu pare és a Lleida i pot estar pendent de qualsevol cosa que em passi.”

La família s’ha dirigit a l’empresa Moventis, que gestiona els autobusos de Lleida, i a la Paeria, sense rebre una resposta, afirma.

L’octubre passat, el ple de la Paeria va aprovar un nou reglament del transport urbà que actualitzava el del 2022 i que està vigent des del gener. El nou text modifica articles que tenen a veure precisament amb l’admissió de caminadors, un aparell que no s’esmentava a l’antic, i s’explicita que poden entrar al bus per la rampa.

El gerent de Moventis, que gestiona els autobusos de Lleida, Carles Soldevilla, va assegurar no haver rebut cap mena de queixa en aquest sentit i va explicar que l’accés a persones amb mobilitat reduïda, incloses les que utilitzen caminador, està garantit. “Si demanen que es desplegui la rampa, els hi han d’abaixar”, va remarcar. Va indicar que poden presentar les seues reclamacions, però no hi ha consignes per vetar el pas de persones que necessiten caminadors per pujar a l’autobús.