La conselleria d’Agricultura i les organitzacions agràries que integren la Comissió de les Zepes (UP, Asaja, Gremi de la Pagesia, Cooperativa d’Aspa i Canal Segarra-Garrigues) van començar ahir a atansar postures per posar en marxa els serveis ecosistèmics per valor de set milions d’euros anuals que han de compensar els agricultors de les 14.000 hectàrees de zepa (àrees de protecció d’aus) pels desavantatges que els suposen les restriccions per accedir al reg des del canal Segarra-Garrigues.

L’assessoria jurídica de la conselleria que dirigeix Òscar Ordeig està definint els requisits per activar aquests pagaments als agricultors pels serveis ecosistèmics o beneficis ambientals de la seua activitat, un programa que, malgrat ser proposat per responsables dels departaments d’Agricultura i de Territori després de les tractorades del desembre, no ha entrat en cap dels dos projectes de Pressupostos de la Generalitat que des d’aleshores ha aprovat el Consell Executiu ni tampoc ha estat objecte d’esmenes de correcció en el tràmit parlamentari.

Ahir van començar també a destensar-se les posicions entorn de la mateixa governança de les zepes, la creació dels òrgans de gestió de les quals està pendent des de començaments de segle, i l’aplicació de la normativa sobre la ubicació de granges, sobre la qual les organitzacions agràries reclamen un pronunciament que deixi clar que la distància màxima a una planta de compostatge és de 35 km (com per a les explotacions no incloses en zepes) per evitar les disfuncions que ara es donen a l’hora d’aprovar projectes.

També demanen claredat per aplicar la normatives de distàncies entre explotacions, que són les mateixes sigui la quadra dins o no d’una zepa. “Agricultura ens recolza en les queixes pels criteris del pla de gestió, estan movent fitxa “, van explicar fonts de la comissió després de la reunió de gairebé dos hores que els representants de les cinc entitats van mantenir a la delegació d’aquesta conselleria a Lleida amb un equip encapçalat pel director general de Regadius i Espais Naturals, Xavier Gispert.

“El que ens preocupa és que Territori no té cap coneixement, ens té abandonats i fa sis mesos que no en tenim notícies. No mostren cap tipus d’interès a resoldre la problemàtica”. Aquest buit de governança de dos dècades ha estat simultani a una inquietant evolució de la demografia i l’activitat agrària en aquestes àrees, amb caigudes de fins al 50% en el padró d’alguns municipis i del 76% en la presència d’agricultors de menys de 40 anys.

El moviment d’Agricultura, malgrat que amb l’absència de Territori com a contrapès, ha donat esperança els pagesos. “Ens donen suport més que mai per poder desencallar el problema de les zepes a Lleida”, van indicar fonts de la comissió.

“L’abandó de finques es troba a nivells màxims amb els incendis”

“Ens preocupen molt les zones de les zepes abandonades com a refugi per a les aus”, va explicar Carol Aixut, responsable de Medi Ambient d’UP (Unió de Pagesos), qui va anotar que les restriccions al cultiu després de declarar les àrees protegides “han promogut molta despoblació i abandó de finques”, un fenomen aquest últim que “enguany és a nivells màxims pel foc”.

Josep Maria Pijoan, responsable de Ramaderia d’UP, va destacar que “des de l’any passat, des de l’última reunió, no s’ha parlat res” entre les organitzacions agràries i la Generalitat sobre una eventual planificació de cultius que tingui en compte el risc d’incendis. “Això és una cosa pendent en la gestió de les zepes –va afegir–. Poder regar seria una manera de diversificar cultius i actuar contra del foc”.

“Sortiran els tractors si a la tardor no s’han pressupostat els diners”

“Si a la tardor no estan pressupostats els set milions d’euros hauran de tornar a sortir els tractors”, va indicar Pere Roqué, president de l’organització agrària Asaja, qui va recordar que la posada en marxa d’aquest fons va ser una proposta de la Generalitat i que es tracta d’una aportació anual “mentre no es resolgui la gestió de les zepes”.

“On són els set milions?”, va preguntar, per plantejar “que diguin si hi són o no, i actuarem en conseqüència”. “L’únic que reclamem és el que ens van prometre”, va assenyalar Mar Ariza, del Gremi de la Pagesia. “La sensació sempre ha estat d’abandó, ens escolten però després això no es tradueix en cap acte”, va afegir. Les entitats van destacar l’absència de Territori a la reunió. “Sembla que uns fan i els altres desfan”, va afegir.