Les Borges Blanques acollirà el dissabte, 6 de setembre, la 42a Trobada de Gegants, Grallers i Correfocs, una cita declarada Festa Popular d’Interès Cultural i un dels actes centrals de la Festa Major, que enguany omplirà els carrers de música, dansa i foc amb la participació de 73 colles inscrites d’arreu de Catalunya.

El divendres 29 d’agost, a la Sala Maria Lois, va tenir lloc una trobada informativa on es van donar a conèixer les novetats de l’edició d’enguany i es va presentar la nova identitat visual de la Trobada, en un acte conduït pel regidor de Festes, Enric Cañero, la dissenyadora borgenca Laia Solé i els representants de les tres colles geganteres de la localitat, Ramon Garsaball (Geganters de les Borges), Miquel Vidal (Grup Vivall) i Jordi Arnau Espuga (Colla Estimem els Gegants).

Fins ara, la Trobada no disposava d’una identitat de marca pròpia, malgrat ser un esdeveniment destacat al calendari cultural català, i en el que cada any hi participen colles vingudes d’arreu de Catalunya. La seva rellevància i la voluntat de posar en valor la cita i unificar criteris gràfics han fet necessari crear una imatge pròpia que li aporti continuïtat i reconeixement.

Aquesta nova identitat visual, obra de la dissenyadora borgenca Laia Solé, s’implementarà a partir de la pròxima edició de la Trobada. El logotip gira entorn d’un símbol que respira moviment, so i tradició. L’isotip és una espiral orgànica que combina dues imatges molt arrelades a la festa: el gir de la forca que escampa espurnes durant el correfoc i el ball en cercle dels gegants. Aquest gest comú simbolitza la unió de foc i dansa. El disseny juga també amb les inicials de la Trobada: la “G” de Gegants, la “G” invertida de Grallers —que recorda una clau de fa— i la “C” de Correfocs. La tipografia robusta i popular aporta solidesa i presència, consolidant la trobada com un esdeveniment artístic i festiu, arrelat i viu.

Des del mes de gener, la comissió organitzadora —formada per Gegants de les Borges Blanques, Gegants Vivall, Estimem els Gegants, Diables Grup Recerca, Grup de Diables i Tabalers Borjuts; i l’alcalde de la localitat, Josep Farran i el regidor de festes, Enric Cañero— s’ha reunit de manera periòdica i ha comptat amb l’assessorament de persones expertes en el món geganter i la cultura popular per repensar un model que es percebia amb cert esgotament i donar-li un nou impuls.

Enguany, la plantada de gegants es farà a la plaça Europa, on les colles s’ubicaran en dues fileres al llarg de la plaça, amb les colles de les Borges a la part superior. Després d’un ball inicial, començarà la cercavila amb dos punts habilitats —la placeta del Terrall i l’església— on algunes colles podran mostrar el seu ball propi. Un cop arribades totes les colles a la plaça de l’U d’Octubre, les colles geganteres de les Borges entraran successivament per oferir el seu ball individual. Després del ball conjunt final, totes les colles desfilaran de nou fins a la plaça Europa.

Com a novetat, enguany no hi haurà pregó durant la Trobada, que es trasllada al dissabte al migdia a la plaça de l’U d’Octubre, després del repic de la traca, per permetre més temps al desenvolupament del nou format.

A continuació s’iniciarà el correfoc a la plaça de l’U d’Octubre, amb les colles de diables de les Borges Blanques: Els Borjuts i el Grup Recerca. Els Borjuts estaran acompanyats pels Diables del Pla de Santa Maria i els Dimonis Gertans d’Artà (Mallorca), mentre que el Grup Recerca comptarà amb la col·laboració dels Diables de la BAT de Tàrrega.

El cartell de la 42a edició és obra de l’estudi lleidatà Depastademoniato, fundat i dirigit per Rebeca Riots. El disseny ret homenatge a la geganta La Llibertat, que l’any 2019 va substituir Peronella d’Aragó, la primera geganta borgenca (1953), i que avui és un autèntic símbol de la Trobada.

La corona de La Llibertat representa els arcs de la plaça de l’U d’Octubre, escenari històric de la trobada des de 1983. En la seva mà dreta, la geganta sosté una coloma amb les ales desplegades, símbol universal de pau i llibertat. Representada en primer pla, destaca sobre un fons nocturn que ressalta el dinamisme del foc dels correfocs i la intensitat musical de les gralles. El traç i l’estil gràfic busquen transmetre força, identitat i orgull local, amb una imatge actual i memorable.