Investigadors de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IESA-CSIC) treballen amb la hipòtesi que a la península Ibèrica hi hauria varietats híbrides de conill sorgides a partir de les almenys dos subespècies detectades. Aquest possible factor genètic podria ajudar a entendre per què resulta tan difícil frenar la plaga que des de fa anys provoca abundants danys. La hipòtesi va ser exposada ahir durant una jornada a Tàrrega.

L’investigador Miguel Ángel Mesa López va explicar que “ja comencen a veure’s diferències clares entre subespècies”. El seu equip ha realitzat anàlisis genètiques i de microbioma, estudis de condició física i mostrejos d’abundància. L’objectiu és generar una base sòlida per dissenyar eines de gestió que permetin actuar de manera diferenciada segons la subespècie. “Aquesta diversitat pot explicar la paradoxa actual: mentre en algunes zones el conill està en risc d’extinció, en d’altres es comporta com una plaga descontrolada”, va assenyalar Mesa López.

Entre algunes de les característiques dels conills actuals del pla de Lleida, va dir que són més grans, immunes a les malalties, més grimpadors, més prolífics i més voraços.