ACTUALITAT
Identifiquen 1.293 expedients de voluntaris de Lleida que van combatre el feixisme
22/07/2026
Són el 3,5% dels 37.002 noms del cens de les Milícies Antifeixistes de Catalunya | Els noms es reparteixen entre 126 municipis de la província
Roque Abistany Bonet residia a Tàrrega, militava al PSUC i es va incorporar com a milicià a la columna Victoria Roja. La seua fitxa indica que va partir cap al front d’Aragó el 2 de novembre del 1936.
Noranta anys després de l’inici de la Guerra Civil, el seu nom i la seua trajectòria formen part del primer cens de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, una base de dades pública que posa identitat als milers de voluntaris que es van organitzar per defensar la legalitat republicana davant el cop militar.
El registre, impulsat pel Memorial Democràtic a partir d’onze anys d’investigació de l’historiador Gonzalo Berger Mulattieri, reuneix els noms de 37.002 milicians. Una anàlisi de SEGRE ha permès identificar 1.293 expedients de persones que residien a les comarques de Lleida quan es van incorporar a les milícies. Representen el 3,5% del conjunt del cens i el 3,8% dels 33.705 voluntaris que vivien a Catalunya.
Els 1.293 expedients es reparteixen entre 126 municipis lleidatans. Lleida ciutat encapçala àmpliament el llistat amb 315 milicians, gairebé un de cada quatre del total. Les Borges Blanques ocupa la segona posició amb 117, seguida d’Almacelles, amb 88; Arbeca, amb 66; Tàrrega, amb 43; Almenar, amb 41; i Balaguer, amb 35. També destaquen Seròs i Almatret, amb 26 cada un; Bellcaire d’Urgell, amb 24; Linyola, amb 22; Salàs de Pallars, amb 18; i Juneda i la Seu d’Urgell, amb 15.
Les dades dibuixen així mateix una composició política de les milícies lleidatanes diferent de la tendència catalana. En el conjunt del cens, la CNT concentra el 39% de les afiliacions i el PSUC, el 25%. Entre els residents a Lleida, el PSUC figura en 322 expedients (24,9%) i l’UGT en 309 (23,9%). Entre les dos organitzacions sumen 631 registres, gairebé la meitat de la mostra provincial.
El front d’Aragó va ser la principal destinació d’aquests voluntaris. Apareix en 1.182 de les 1.293 fitxes (91,4 per cent). Així mateix, gairebé la meitat dels milicians vinculats a Lleida van estar enquadrats a la columna Victoria Roja, present en 619 registres. La participació femenina va ser, en canvi, molt inferior a la mitjana catalana, ja que el cens només permet identificar vuit dones residents a la província de Lleida.
Un “exercici d’història pública” entre 200.000 documents
El cens s’ha elaborat a partir de la documentació conservada a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i dels denominats Papers de Salamanca, confiscats per l’aparell franquista durant la Guerra Civil i la postguerra i tornats a la Generalitat a partir del 2006. Una de les principals fonts és una sèrie formada per vora 200.000 documents administratius relacionats amb el pagament de subsidis als milicians.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, considera que el cens constitueix una “gran aportació” pel volum i la precisió de la informació recopilada. “No és només una base de dades amb noms i cognoms, sinó que conté moltes més dades”, assenyala.
Segons el seu parer, la iniciativa representa un exercici d’“història pública”, ja que posa els resultats de la investigació a l’abast de tota la ciutadania. El cens és un projecte obert que continuarà creixent amb la incorporació de noves fonts.
Noranta anys després de l’inici de la Guerra Civil, el seu nom i la seua trajectòria formen part del primer cens de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, una base de dades pública que posa identitat als milers de voluntaris que es van organitzar per defensar la legalitat republicana davant el cop militar.
El registre, impulsat pel Memorial Democràtic a partir d’onze anys d’investigació de l’historiador Gonzalo Berger Mulattieri, reuneix els noms de 37.002 milicians. Una anàlisi de SEGRE ha permès identificar 1.293 expedients de persones que residien a les comarques de Lleida quan es van incorporar a les milícies. Representen el 3,5% del conjunt del cens i el 3,8% dels 33.705 voluntaris que vivien a Catalunya.
Els 1.293 expedients es reparteixen entre 126 municipis lleidatans. Lleida ciutat encapçala àmpliament el llistat amb 315 milicians, gairebé un de cada quatre del total. Les Borges Blanques ocupa la segona posició amb 117, seguida d’Almacelles, amb 88; Arbeca, amb 66; Tàrrega, amb 43; Almenar, amb 41; i Balaguer, amb 35. També destaquen Seròs i Almatret, amb 26 cada un; Bellcaire d’Urgell, amb 24; Linyola, amb 22; Salàs de Pallars, amb 18; i Juneda i la Seu d’Urgell, amb 15.
Les dades dibuixen així mateix una composició política de les milícies lleidatanes diferent de la tendència catalana. En el conjunt del cens, la CNT concentra el 39% de les afiliacions i el PSUC, el 25%. Entre els residents a Lleida, el PSUC figura en 322 expedients (24,9%) i l’UGT en 309 (23,9%). Entre les dos organitzacions sumen 631 registres, gairebé la meitat de la mostra provincial.
El front d’Aragó va ser la principal destinació d’aquests voluntaris. Apareix en 1.182 de les 1.293 fitxes (91,4 per cent). Així mateix, gairebé la meitat dels milicians vinculats a Lleida van estar enquadrats a la columna Victoria Roja, present en 619 registres. La participació femenina va ser, en canvi, molt inferior a la mitjana catalana, ja que el cens només permet identificar vuit dones residents a la província de Lleida.
Un “exercici d’història pública” entre 200.000 documents
El cens s’ha elaborat a partir de la documentació conservada a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i dels denominats Papers de Salamanca, confiscats per l’aparell franquista durant la Guerra Civil i la postguerra i tornats a la Generalitat a partir del 2006. Una de les principals fonts és una sèrie formada per vora 200.000 documents administratius relacionats amb el pagament de subsidis als milicians.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, considera que el cens constitueix una “gran aportació” pel volum i la precisió de la informació recopilada. “No és només una base de dades amb noms i cognoms, sinó que conté moltes més dades”, assenyala.
Segons el seu parer, la iniciativa representa un exercici d’“història pública”, ja que posa els resultats de la investigació a l’abast de tota la ciutadania. El cens és un projecte obert que continuarà creixent amb la incorporació de noves fonts.
Ricard Gómez