El último mensaje és el títol de la primera novel·la del jove autor de 15 anys Pol Miret, de Cervià, que ha trobat en la literatura una via d’escapada a una difícil infància i primera joventut. Està dedicat a la seua mare, morta als 30 anys de forma sobtada, “el passat dia 5 va fer quatre anys”, recorda el Pol, arran d’un atac d’epilèpsia, una malaltia que ell també pateix però que “tinc controlada amb la medicació”. Ara està sota la tutela de la seua àvia materna, Mari, una dona lluitadora molt coneguda tant a Cervià com al Cogul, amb la qual el Pol volia créixer. De fet, tant l’ajuntament del Cogul com el de Cervià vendran el llibre als seus respectius estands la diada de Sant Jordi del proper 23 d’abril, segons han confirmat.

El llibre, que ha autoeditat a Amazon, costa 15,53 euros i en cent pàgines explica la història d’un noi que rep missatges pel telèfon mòbil i, a través de diverses pistes, acabarà descobrint qui és l’autor dels textos. La novel·la va veure la llum dilluns “i ja ha tingut moltes visualitzacions, tres persones l’han comprat i crec que aquesta setmana arribaré als deu compradors”, un bon balanç, assegura. La novel·la s’imprimeix sota demanda.

El jove novel·lista assegura que escriure “era una afició que sempre havia tingut al cap i un dia, acabat el curs a l’institut, vaig començar a desenvolupar la trama. Sempre hi havia pensat i un dia em vaig decidir i va sortir aquest llibre que no està inspirat per a res en la meua vida, sinó que és totalment ficció”. És més, assegura que està preparant una trilogia dirigida a un públic jove en què les noves tecnologies i les xarxes socials també tindrà una importància rellevant, va indicar.

El Pol estudia tercer d’ESO a l’Escola Joan XXIII de les Borges Blanques. “Vaig un curs endarrerit, perquè vaig haver de repetir, però hi estic molt a gust.” Els seus companys de classe ja s’han assabentat de la seua passió per l’escriptura i “alguns m’han dit que compraran el llibre, d’altres l’han comprat ja. Estic content”. “No sé si seré escriptor. Després d’acabar l’ESO faré un cicle formatiu, encara no sé quin, alguna cosa tècnica. No contemplo anar a la Universitat, però continuaré escrivint perquè és com una teràpia.”

“Ara em trobo bé a Cervià de les Garrigues, aquí he trobat el camí, amb la meua àvia”, diu. Després de la mort de la mare, el Pol va viure a Almacelles amb el pare, “però allà jo no em trobava bé”. Després d’aconseguir la custòdia, “em vaig mudar amb la meua àvia, que és el que volia. Les relacions familiars, abans una mica tenses, ara estan bé, parlem i fins i tot em fan publicitat del llibre”, comenta un Pol il·lusionat.