El sector porcí de Lleida reclama més mitjans, coordinació institucional i més transparència per afrontar la crisi de la pesta porcina africana (PPA), una amenaça que consideren crítica per a un dels pilars econòmics del món rural. Vicens Enrique-Tarancón, coordinador del Grup de Sanejament Porcí (GSP), adverteix que el virus continua circulant en la fauna salvatge, la qual cosa en dificulta el control, i alerta que la situació podria prolongar-se entre dos i tres anys si no es reforcen les mesures de contenció i vigilància sanitària al territori. “La pesta porcina africana és com un gran incendi que està devorant silenciosament un sector clau per a l’economia del món rural, especialment a Lleida”, afirma Enrique-Tarancón.

Des del GSP demanen suport al Govern per afrontar la crisi sanitària i evitar la confrontació política. Segons expliquen, el sector porta “més de noranta dies en caiguda lliure” i consideren que la gestió realitzada fins ara no ha estat suficient. En aquest sentit, critiquen l’actuació del Cos d’Agents Rurals, al considerar que no s’han aprofitat tots els recursos disponibles i que en alguns moments s’ha prioritzat l’impacte mediambiental per sobre de la contenció efectiva de la malaltia.

Recorden que els senglars poden ser portadors de malalties que també afecten les persones, com brucel·losi, tuberculosi, triquinosi, salmonel·la i hepatitis E. Segons el seu parer, l’origen concret del brot és secundari. “Amb una fauna salvatge mal gestionada, el virus acaba estenent-se”, assenyala Enrique-Tarancón.

En aquest context consideren insuficients les xifres de sacrifici anunciades fins ara. “Es parla de mil animals en una població estimada d’uns 20.000”, assenyala. Amb el virus circulant en la fauna salvatge, el sector tem que la crisi es prolongui durant anys i calcula que podria allargar-se entre dos i tres, mentre existeixin senglars infectats al medi natural, la qual cosa manté el risc per a les explotacions porcines.

Una altra de les dificultats és que les mesures de control de la població de senglars xoquen amb criteris mediambientals. Entre les traves esmenten fins i tot el debat sobre l’ús de munició de plom en les batudes de senglars. “Si cada decisió es converteix en un debat ambiental o administratiu, perdem temps”, adverteix en aquest sentit Enrique-Tarancón.