El Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) està generant crítiques en municipis d'arreu de Catalunya, que consideren que no s'ha escoltat prou la veu local, es promouen projectes "faraònics" o s'amenaça el turisme o la biodiversitat. A les Terres de l'Ebre avisen que se'ls exigeix un preu "que no és gens just ni equitatiu amb la resta de zones", mentre que des les comarques gironines s'ha promogut un manifest que ja compta amb més de 180 ajuntaments d'una trentena de comarques d'arreu de Catalunya que demana aturar la tramitació del pla. El Govern defensa que el PLATER és "del tot necessari" i vol "ordenar" la transició energètica, evitant "macroprojectes" i "expropiacions".

El PLATER identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica, i marca objectius mínims de generació per comarques i municipis. El Segrià, l’Anoia o les Garrigues estan entre els territoris amb més potencial per concentrar noves instal·lacions, segons el document. 

Els consistoris consideren que el pla s'ha fet "sense una aportació real i efectiva del món local ni del conjunt del territori", exigeixen que s'aturi la seva tramitació i reclamen una reunió amb el president de la Generalitat. "Som més de 180 municipis de tot Catalunya, creiem que ja es una xifra prou important que demostra que aquest Plater no ha tingut en compte els municipis", apunta l'alcalde de Viladasens, Xavier Sánchez, un dels promotors de la iniciativa.

Ara, també treballen per presentar al Parlament de Catalunya una Proposta de Resolució sobre la suspensió i la revisió del model territorial del Plater per "garantir l’equilbri territorial, la participació i l’autonomia local" i constituir una comissió que abordi el PLATER per aconseguir reformar-lo en profunditat. De fet, creuen que la unió de tots aquests municipis forçarà el diàleg per reconduir l'ordenació estratègica del territori a l'hora de construir noves plantes d'energia renovable.