Hi ha paraules que, quan les pronunciem, poden sonar llunyanes. “Conveni”, “inversió”, “infraestructures”. Però hi ha dies, moments, en què aquests mots deixen de ser abstractes i es transformen en una idea molt concreta: posar el territori al centre. Fer que la distància no esdevingui desigualtat.

La signatura d’un conveni entre la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments per mobilitzar una inversió total de 18,4 milions d’euros (13,75 milions la Generalitat i 4,65 milions la Diputació) per millorar la xarxa viària de nou municipis de les Garrigues no és un simple tràmit. És un punt d’inflexió. És una aposta clara de les administracions per posar recursos i esforços allà on fa més falta. I és una aposta que lliga perfectament amb les darreres inversions que ha fet la Diputació de Lleida en matèria de carreteres i camins.

Amb l’aprovació del Pla Zonal, la Diputació de Lleida passarà a tenir més de 1.000 quilòmetres de carreteres (gairebé un 20% més del que teníem fins ara). Una aposta sense matisos per la conservació i la connectivitat de l’extens territori que conformen Lleida, Pirineu i Aran. Però és que, a més, darrerament vam aprovar un Pla extraordinari de Camins de 5 milions d’euros per atendre aquelles urgències que els municipis ens han anat traslladant. Si volem que la gent es quedi, que emprengui, que arreli, que el talent no marxi per falta de connexions, hem de garantir infraestructures dignes i modernes. Les comarques d’interior no demanen privilegis: demanen condicions justes. I les condicions justes comencen per una mobilitat que no penalitzi. Quan una carretera està malmesa o és insegura, no només incomoda sinó que limita. Limita l’activitat econòmica, dificulta l’accés als serveis i fa més feixuga la vida.

El conveni de les Garrigues Altes no neix “des d’un despatx”. Neix d’un llarg recorregut, de la perseverança del territori, dels alcaldes i alcaldesses, de la feina tècnica i de la corresponsabilitat de totes les administracions. Quan Generalitat, Diputació i món local caminen plegats, els projectes avancen i arriben on han d’arribar: als municipis i als veïns i veïnes. I això genera una cosa que no sempre es pot quantificar, però que és decisiva: confiança.

Les actuacions concretes ho exemplifiquen amb claredat: el nou eix viari entre Torrebesses i Castelldans, la millora del camí entre Bellaguarda i els Torms, i la rehabilitació integral de la C-233 entre la Granadella i el Soleràs. Tres intervencions que enforteixen la columna vertebral de la mobilitat a les Garrigues Altes i que responen a necessitats reals, no a cap caprici. És, literalment, cosir territori: unir punts que fins ara han estat massa temps separats per la precarietat de les connexions.

En temps de grans titulars i promeses que sovint s’esvaeixen, els territoris petits i mitjans necessiten polítiques útils, que millorin el seu dia a dia. Per això, el conveni de les Garrigues Altes —i tota l’aposta decidida de la Diputació de Lleida en matèria de vies i carreteres— és una manera d’entendre el país.

Un país que no deixa ningú enrere. Un país que no accepta que la distància es converteixi en desigualtat. Un país que sap que el progrés, si és de debò, s’ha de notar sobretot allà on la gent hi posa arrels.