L’ajuntament d’Arbeca va adjudicar en l’últim ple les obres de la primera fase del nou edifici de visitants del jaciment dels Vilars a Codeco Obres, SL, per un valor de 330.000 euros. L’edifici inclourà una recepció, aules, lavabos i un espai de lleure. És només la fase inicial d’un projecte més gran i més ambiciós, però que serà funcional per si sol.

La previsió del consistori és poder estrenar aquest equipament entre finals d’aquest any i principis del vinent, i construir la resta d’edificacions previstes en el futur.

Les obres seran finançades amb 200.000 euros de la Generalitat, 100.000 de la Diputació i la resta, amb fons propis. Aquesta inversió suposa al voltant de la meitat del cost del projecte del centre de visitants. Una vegada complet, haurà d’incorporar equipaments com una sala per a exposicions immersives i realitat virtual.

El ple també va acceptar la donació d’un solar propietat de la Sareb a l’avinguda Montserrat de 1.575 metres quadrats en el qual el consistori preveu habilitar una zona d’estacionament. L’alcalde, Francesc Roset, va apuntar que la finca està ubicada a prop del centre i que en un futur es preveu obrir un nou vial per aquesta zona.

Les restes trobades al jaciment dels Vilars d’Arbeca han estat clau per demostrar que l’ADN dels ibers que van habitar l’actual territori català gairebé no va canviar durant sis segles, malgrat els contactes que van mantenir amb altres pobles del Mediterrani.

Així ho conclou un estudi en què ha participat la Universitat de Lleida, publicat a la revista Science, que revela que no va ser fins a l’arribada dels romans quan es van donar noves influències genètiques que van propiciar una població més diversa.

La investigació, liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona, va analitzar l’ADN de 36 nounats i perinatals procedents dels jaciments dels Vilars d’Arbeca, Camp de les Lloses i Sant Miquel d’Olèrdola. Els resultats mostren que, encara que els ibers van conviure amb altres pobles i van rebre influències culturals fenícies, gregues i cartagineses, van mantenir una notable continuïtat genètica.

L’estudi també descarta que la cultura ibèrica sorgís a partir d’una migració massiva i avala la hipòtesi que es va desenvolupar a partir de les poblacions locals preexistents. Segons els investigadors, es tracta de les primeres dades paleogenòmiques que permeten conèixer l’evolució de les comunitats ibèriques.