Records que tornen a la memòria amb una simple carícia. Això és el que passa una vegada al mes a la residència de gent gran de les Borges Blanques quan apareix el Boby, un labrador retriever de 5 anys que ja s’ha convertit en un assidu del centre. La seua presència desperta emocions, afavoreix la comunicació dels usuaris i fins i tot els facilita recuperar records de dècades enrere. “Els reconnecta, els desperta. Els porta 30 anys enrere, quan tenien un gos a casa”, explica Noa Viladó, educadora social del centre.

Darrere de la iniciativa hi ha José Codina, president de l’associació sense ànim de lucre Recuérdame, El Principio de la Desconexión, que va impulsar l’entitat en record de la seua mare, que va morir el 2020 després de patir Alzheimer i també per ajudar altres famílies que travessen situacions similars. Aquest va ser el germen d’aquesta teràpia canina, que l’associació desenvolupa des de fa quatre anys en trenta-tres residències de tot l’Estat.

L’objectiu és aprofitar el vincle emocional que les persones poden establir amb els animals per estimular-ne les capacitats. “El primer que fem és que tinguin contacte amb el Boby: que l’acariciïn i el toquin. Després fem activitats” com jocs d’identificació de colors, petites recerques de menjar mitjançant l’olfacte de l’animal o passejos amb el Boby, explica Codina. A les Borges Blanques hi participen 24 residents, distribuïts en dos grups segons les seues capacitats físiques i cognitives. El Boby està ensinistrat específicament per portar a terme aquesta activitat, i sempre es queda tranquil mentre els residents l’acaricien, el raspallen o li toquen les orelles, per la qual cosa el seu comportament permet adaptar les sessions a persones amb diferents nivells de dependència. “Algunes vegades fins i tot s’adorm mentre el toquen”, explica Codina. I Viladó afegeix: “La relació que tens amb els teus animals és una cosa que et dura tota la vida.”

Un altre dels canvis més evidents apareix en l’estat d’ànim. Viladó reconeix que en ocasions té dificultats per convèncer residents que participin en l’activitat, “però quan arriben aquí i veuen el gos, s’animen”. el Boby transforma la seua actitud: somriuen, li parlen i gaudeixen de la seua companyia. Fins i tot entre les persones amb un deteriorament més avançat, que només reaccionen a través de gestos i carícies. El contacte físic també afavoreix la relaxació, segons Viladó, que recorda el cas d’una resident que, a causa de les seues dificultats físiques, manté habitualment les mans contretes. “Quan li posem la mà a sobre del gos i comença a tocar-lo, els dits se li van obrint. Ella mateixa es va destensant”, explica. Quan se separen, les mans tornen a la seua posició habitual. Són petits canvis que poden passar inadvertits, però que Viladó identifica gràcies a la seua convivència diària amb els usuaris.

Per a Codina, aquesta tasca ja és “una forma de vida”. Les sessions, a més, són gratuïtes, encara que els participants sí que aporten una quantitat per cobrir els desplaçaments del Boby i el seu cuidador. El president de l’associació, a més, insisteix que la seua principal motivació és ajudar els qui conviuen amb l’Alzheimer, per la qual cosa, a més de les sessions amb el Boby, l’associació també ofereix suport psicològic i psiquiàtric als familiars d’afectats.