Hi ha receptes que no es guarden en un llibre de cuina, sinó a la memòria. Es conserven en una llibreta antiga, escrita amb presses i amb mesures imprecises –“una mica d’això”, “un rajolí d’allò altre”–, però també en els gestos, en les aromes i en les històries d’aquells que les han preparat durant dècades. D’una d’aquestes receptes va nàixer Degotallet, un licor artesà de llet de cabra impulsat per Jordi Herrero i Dolors Manrique, responsables de l’explotació ramadera La Bassa de l’Hostal, de Maldà. Elaborat amb la llet de les cabres de la seua granja i produït a l'obrador de la cooperativa de treball Tres Cadires d'Arbeca, el producte és molt més que una beguda: és un homenatge a les àvies, a les dones de les cases, a les famílies camperoles i a una manera de viure que es resisteix a desaparèixer.

L’origen de Degotallet es remunta més de trenta anys enrere. La Nieves, una veïna, anava de tant en tant a casa dels Herrero per demanar una botella de llet de cabra. Un dia, la mare del Jordi, intrigada, li va preguntar què feia amb aquella llet. Ella va respondre: “Ratafia de llet de cabra, una recepta transmesa de generació en generació de la família.” També el seu fill, el Juanito, continua elaborant-la actualment. La Nieves es va oferir a ensenyar-los com es preparava i una tarda van posar fil a l’agulla. La barreja requeria paciència: havia de macerar durant quaranta dies abans de filtrar-se, després s’embotellava i es guardava ben fresca. Quan finalment va arribar el moment de compartir-la, tota la família la va provar junta i els va agradar molt.

La família Herrero s’ha dedicat sempre a la ramaderia, sector a què durant un temps van sumar el restaurant Els Degotalls, instal·lat als baixos de la casa familiar. Durant els anys noranta, quan van començar a popularitzar-se els licors de fruites, la família va començar a oferir als clients el de llet de cabra, que es va anar popularitzant a la zona. El pare del Jordi, que en el dia d’avui seria un gran emprenedor, ja veia aleshores que aquell producte es podia comercialitzar, però la vida avançava a un altre ritme. La idea va quedar aparcada durant anys, malgrat que mai no va desaparèixer del tot. Fa cinc anys, el Jordi i la Dolors van tornar a parlar del projecte. Van contactar amb l’Andreu, de la cooperativa Les Tres Cadires, a Arbeca, que coneixia el licor perquè ja havia parlat amb el pare del Jordi per comercialitzar-lo temps enrere.