El jaciment arqueològic de Minferri, ubicat a Juneda (les Garrigues), ha proporcionat la prova directa més antiga de producció de plom a tota la península Ibèrica. Una investigació publicada a la revista científica Antiquity, amb participació de la Universitat de Lleida (UdL), situa aquesta activitat metal·lúrgica entre els anys 1900 i 1700 abans de Crist, uns 800 anys abans que arribessin els fenicis al territori peninsular.

L'estudi, liderat per la Universitat de Granada (UGR) i amb col·laboració de la Universitat de Cambridge i l'empresa Iltirta Arqueologia, ha analitzat residus miners com escòries i gresols recuperats al jaciment. L'anàlisi química i microestructural d'aquests materials, juntament amb la datació per carboni 14 de l'estructura on es van trobar, confirmen que les comunitats de la plana de Lleida ja manufacturaven plom fa gairebé quatre mil·lennis.

Aquesta descoberta arqueològica replanteja substancialment la cronologia acceptada fins ara per la comunitat científica. La hipòtesi dominant sostenia que el plom havia estat introduït pels fenicis com a subproducte en l'extracció de galenes argentíferes, però les troballes de Minferri demostren l'existència d'una tradició autòctona anterior al contacte amb aquestes civilitzacions mediterrànies.

Tècniques metal·lúrgiques diferenciades

Els investigadors han identificat diferències notables entre les tècniques emprades pels pobladors del nord-est peninsular i les pràctiques fenícies posteriors. Les comunitats del bronze treballaven minerals polimetàl·lics rics en coure i plom, probablement caledonita o linarita, segons revelen les anàlisis efectuades sobre els materials recuperats.

Les anàlisis d'isòtops de plom han permès determinar la procedència dels minerals utilitzats. Els resultats apunten a dues zones principals d'aprovisionament de minerals: l'entorn del Montsant al nord-est, concretament el districte miner de Molar-Bellmunt-Falset, i la zona de Linares, a la província de Jaén. En aquest darrer cas, els materials arribaven majoritàriament com a objectes de bronze que posteriorment eren reciclats.

Connexió amb altres jaciments catalans

La investigació planteja que aquest coneixement tècnic podria haver-se transmès des del sud de França, territori on s'han documentat nombrosos collarets de plom. Les troballes de Minferri, un assentament excavat per la UdL, estableixen una connexió directa amb la peça d'un collaret de plom localitzada a la Coveta de l'Heura, a Ulldemolins (Tarragona), datada aproximadament cap al 2800 aC.

"Les anàlisis isotòpiques d'aquesta peça ja suggerien que podia haver-se fabricat amb minerals locals, però l'absència de residus de producció impedia confirmar una tradició tecnològica pròpia", expliquen els investigadors participants a l'estudi. "Les dades del jaciment de Juneda permeten ara situar aquesta peça dins d'un horitzó més ampli de producció local", afegeixen.

Una tradició metal·lúrgica efímera

Malgrat la rellevància d'aquest descobriment arqueològic, la tradició de fosa de plom anterior als fenicis va tenir una durada relativament breu en el temps. L'equip investigador assenyala que el coneixement tècnic per extreure aquest material de minerals polimetàl·lics es va perdre al voltant del 1700 aC i mai més es va recuperar al territori peninsular.

"Possiblement es va deure al fet que el valor que se li donava a aquest metall era molt diferent en les dos bandes dels Pirineus", apunta Julia Montes Landa, investigadora de la Universitat de Granada i participant a l'estudi publicat a Antiquity. Aquesta hipòtesi suggereix que factors culturals i econòmics podrien explicar l'abandonament d'aquesta pràctica metal·lúrgica a la península Ibèrica.