L’alosa becuda, l’au estepària que fa unes dècades va simbolitzar a Lleida les tensions entre conservació i explotació de l’estepa serà objecte d’un nou pla europeu que preveu recuperar amb exemplars importats les escasses poblacions de Mas de Melons i la Timoneda d’Alfés, les més nord-occidentals de la Península.

Els espais protegits de la Timoneda d’Alfés i de Mas de Melons començaran a rebre a finals de l’any que ve exemplars d’alosa becuda d’importació dins d’un pla d’àmbit estatal i finançat per la UE que té com a objectiu la recuperació d’aquesta espècie.

Es tracta d’un mixó estepari que té al sud de Lleida la seua única població de tot Catalunya: un mascle (només es comptabilitza aquest gènere per ser l’únic cantaire) segons l’últim cens oficial i dos segons les observacions dels ornitòlegs.

L’origen de les aus serà probablement l’estepa aragonesa o la castellanolleonesa i les translocacions es faran en grups de cinc o sis mascles i dos o tres femelles per any, encara que tant la procedència com la xifra final dependrà dels estudis previs, que han de determinar la compatibilitat genètica amb la població d’acollida i que l’impacte de l’extracció sigui assumible per a la població cedent, entre altres aspectes.

Tant Jordi Parpal, responsable de la gestió de Mas de Melons i de les zepes (zones de protecció d’aus) dels secans de Lleida, com Gerard Bota, responsable del grup de Biologia de la Conservació del CTFC (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya) de Solsona, que coordinarà el programa, van explicar que aquests dos espais van participar en el Life Iber Ricotí, que es desenvoluparà entre els anys 2027 i 2032 en zones que sumen 7.000 hectàrees a tot l’Estat.

El pla, la continuació del Connect Ricotí, que entre 2021 i 2026 s’ha centrat en actuacions de gestió i millora dels espais que habita aquesta au estepària i a assajar translocacions, té com a objectiu frenar la pèrdua de poblacions perifèriques, que són les exposades a un risc més gran d’extinció, i millorar-ne les poblacions i la connectivitat.

“La translocació és la mesura lògica després de recuperar l’espai”, assenyala Parpal. “L’objectiu és recuperar les poblacions de finals dels anys 90”, anota Bota, qui recorda que “a Alfés hi havia hagut històricament entre 20 i 30 mascles, i això significa que disposem d’espai per a la recuperació”.

El pla inclou un centre de cria en captivitat d’aloses, la producció de les quals es destinarà a enclavaments de la meitat sud de la península Ibèrica.