Cooperatives oleícoles lleidatanes i centres d’investigació exploren de forma simultània noves vies per donar valor a l’oli de pinyolada d’oliva, amb projectes encara en etapes incipients que plantegen fer servir aquest subproducte com a matèria primera per a la impressió 3D o per obtenir polifenols destinats a la fabricació de perfums.

El sector oleícola de Lleida explora nous usos per a l’oli de pinyolada d’oliva, amb projectes que plantegen des de fer servir el pinyol i la polpa premsada com a matèria primera per a la impressió 3D fins a obtenir polifenols per a la fabricació de perfums i productes cosmètics. Aquestes i altres propostes busquen donar valor afegit a aquest subproducte que resulta de l’obtenció de l’oli verge extra. També tenen per objectiu començar a gestionar de forma autònoma part d’aquest material, que actualment passa en la pràctica totalitat per les instal·lacions de la firma General d’Olis i Derivats a les Borges Blanques. Aquesta el fa servir per a la fabricació d’oli de pinyolada.

Diferents iniciatives en curs apunten en la mateixa direcció, amb promotors que en alguns casos col·laboren entre si i en d’altres treballen per lliure. Un dels projectes en marxa és el que impulsen cooperatives del sud del Segrià i les Garrigues, entre aquestes les de Maials, Juncosa i la Granadella, en col·laboració amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i diferents organismes públics i privats.

Les cooperatives han obtingut subvencions del Fons de Transició Nuclear per redactar un projecte que inclou construir una planta pilot per desenvolupar-hi tractaments de l’oli de pinyolada. Tant la ubicació del complex com les tecnologies que es faran servir estan per decidir, encara que el pla proposa dues vies d’acció. La primera, sota el nom d’Indusansa, busca la rendibilitat a curt termini mitjançant l’ús de tecnologies considerades madures. L’extracció d’oli de pinyolada i el compostatge són algunes de les opcions que s’estudien. La segona via, denominada Innosansa, preveu explorar tecnologies menys provades, com l’obtenció de polifenols o l’elaboració de bioplàstics.

En aquesta última possibilitat treballen en col·laboració amb el centre tecnològic Leitat, que planteja l’ús de l’oli de pinyolada com a matèria primera per fabricar les bobines de fil plàstic que fan servir les impressores 3D. Per la seva part, la Universitat de Lleida (UdL) treballa també pel seu compte en nous usos per a aquest material.

Usos que inclouen des de cosmètica fins a adobar cuir

un grup d’investigació de la Universitat de Lleida (UdL) aprofundeix en les possibilitats d’extreure polifenols de l’oli de pinyolada per a usos molt diversos, que inclouen des de l’alimentació, la farmacologia i la cosmètica fins a l’elaboració de productes per a la fertilització del sòl i l’adobament del cuir.

Ho fa a través d’un projecte finançat per la Generalitat amb una aportació de 150.000 euros, segons va publicar ahir La Vanguardia. Ara per ara no té cap vinculació amb el que han començat a desenvolupar cooperatives oleícoles lleidatanes. L’estudi, elaborat des del campus d’Igualada de la UdL per l’A3 Leather Innovation Center, va començar estudiant les possibilitats de la polpa d’oliva per elaborar productes amb què adobar cuir. En aquest sentit, ho va explicar la directora, Anna Bacardit, que va apuntar que, al cap de poc d’iniciar la investigació, van constatar que els usos dels polifenols procedents de l’oli de pinyolada podien tenir molts altres usos. Bacardit calcula que podrien aprofi· tar-se d’aquesta manera fins a tres milions de tones d’aquest material a l’any i generar uns ingressos anuals d’entre 2 i 5 milions d’euros.

El projecte de les cooperatives

Fons de Transició Nuclear. Cooperatives oleícoles del sud del Segrià i les Garrigues, en municipis dins del pla d’emergències de la central nuclear d’Ascó, han obtingut subvencions del Fons de Transició Nuclear de la Generalitat per a la redacció de projectes per gestionar de forma conjunta i autònoma part de l’oli de pinyolada que generen en el procés elaborar oli. 

Planta pilot. Els projectes hauran de decidir la ubicació d’una planta pilot on aplicar tractaments. Es planteja, d’una banda, utilitzar tecnologies madures per obtenir beneficis des d’un primer moment i, de forma paral·lela, desenvolupar-ne d’altres que es troben encara en etapes experimentals. 

Suports. Les cooperatives promotores reben el suport de l’FCAC. També van comptar amb l’assessorament inicial de l’oficina tècnica de transformació del patronat de Promoció Econòmica de la Diputació, en el marc de l’agenda compartida del G10, que integra l’ens provincial i la Generalitat.

Antioxidant natural. Les qualitats dels polifenols procedents de l’oliva com a antioxidants naturals els han convertit en objecte d’investigacions per a usos que inclouen alimentació, farmacologia i cosmètica, entre d’altres.

Bioplàstics. El creixent ús d’impressores 3D ha anat acompanyat d’una demanda també en augment de materials d’origen orgànic com a matèria primera que puguin substituir els plàstics convencionals d’origen fòssil.

Altres col·laboradors. El projecte de les cooperatives oleícoles lleidatanes ha comptat també amb la col·laboració en els seus primers passos del centre tecnològic Eurecat i del centre d’innovació Inèdit, entre altres organismes.

Investigació sobre beneficis de l’oli en esportistes

La UdL i l’empresa Olis Pons han firmat un acord d’investigació científica sobre els polifenols presents en l’oli d’oliva verge extra, les seves característiques antioxidants i els seus beneficis en esportistes d’alt rendiment. Així ho va anunciar aquest dimarts l’empresa lleidatana, que va indicar que l’estudi inclourà una “caracterització completa del perfil fenòlic de les varietats arbequina, lecciana i koroneiki” de Pons. El seguirà un període de quatre mesos en què s’avaluaran els efectes de la ingesta d’aquests olis “en processos de recuperació de vint-i-quatre esportistes d’alt rendiment”.