La comarca de les Garrigues és l'única de tota la província de Lleida que ha vist reduir, amb un 1%, la seva població segons els registres de l'Institut Català d'Estadística dels últims 25 anys. De fet, sols tres comarques de tot Catalunya han sofert aquesta reducció: les Garrigues, juntament amb la Terra Alta (-6,1%), el Ripollès (-1,1%).

Municipis com Vinaixa, Juncosa, l'Albagés, Bovera i el Cogul són els municipis més afectats per aquest decreixement amb índexos que superen el 30% des de l'any 2000.

Els municipis petits, de fins a 1.000 habitants, altrament anomenats micropobles, són els que simbolitzen el despoblament: són el 88% de tots els municipis catalans que han perdut població en 25 anys, és a dir 194 de 219. Aquesta xifra, els 194 micropobles que han perdut veïns, representen el 40% de tots els micropobles.

Joan Solà, alcalde de Riner (Solsonès) i president de l'Associació de Micropobles de Catalunya explica com la despoblació ha fet perdre a molts indrets serveis bàsics com l’escola municipal, l’assistència sanitària o el petit comerç. Una situació que “difícilment pot atreure noves famílies o fer que la població es vulgui quedar”. Per revertir-ho, proposa “tirar endavant de forma desacomplexada” iniciatives com el “multiservei” per garantir arreu “els serveis més bàsics”.

L'evolució demogràfica del país en aquest últim quart de segle també està marcada per l'envelliment, per una combinació de factors, com a baixada de la natalitat, l’allargament de l’esperança de vida i l’arribada a edats avançades de la generació del 'baby boom'.

En aquest sentit, l'edat mitjana de la població ha crescut tres anys, dels 40,6 als 43,7 anys, i els residents de 65 anys o més han crescut dos punts i ja estan a la ratlla de representar un de cada cinc catalans (20%). Per contra, els infants i joves d'entre 0 i 14 anys estan en mínims històrics, al 13%, i els que tenen entre 15 i 29 anys han retrocedit cinc punts i ja són menys d'un 20% del total, cosa que no havia passat mai.

Així, des del 2001, la piràmide de població de Catalunya s’ha transformat, ja que llavors tenia una forma similar a un arbre de Nadal, amb un gran impacte de les generacions del 'baby boom' i una caiguda en picat de la natalitat a partir dels anys 80. Ara, la forma comença a semblar-se a un rombe, amb les generacions nombroses ja avançant en la piràmide, i els trams més joves cada vegada més escarransits.

Per comarques, l'envelliment progressiu també és una realitat, ja que fa un quart de segle eren cinc les comarques que tenien més d'una quarta part de la població de 65 anys o més i ara ja són vuit: la Terra Alta, el Priorat, el Ripollès, la Ribera d'Ebre, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Berguedà i el Lluçanès.

En qualsevol cas, el conjunt de Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants en un quart de segle, passant de 6,2 milions a més de 8. En el context europeu només quatre dels 27 països de la UE han viscut un ritme de creixement més gran. Dels 20 milions de ciutadans que el club comunitari ha guanyat en aquest temps, un de cada deu és resident a Catalunya. Com s’ha explicat sovint, el salt demogràfic s’ha degut principalment a l’arribada de persones d’altres països, que avui són un 25% dels catalans i que majoritàriament han poblat l’àrea metropolitana i les zones costaneres. La seva presència, però, no ha evitat l’envelliment poblacional -l’edat mitjana ha passat de 40,6 a 43,7 anys- ni tampoc el despoblament als micropobles: prop de 200 han perdut habitants.