Sempre, tota la seua vida, va ser un revolucionari”, destaca Oriol Falguera, memorialista i president de la Fundació Reeixida, sobre Jaume Cornudella. Nascut a Juneda el 1915 i mort a Perpinyà 68 anys després al cap d’una intensa vida d’activisme polític, l’escassa difusió de la seua figura a escala local xoca amb la seua projecció internacional: “A l’acabar la Segona Guerra Mundial el van reconèixer els governs de França, els EUA, el Regne Unit i Polònia”, destaca Falguera, per la seua participació en una moguda en la qual van confluir el Front Nacional de Catalunya i la Resistència gal·la i que va facilitar la fugida cap a la península Ibèrica de centenars de soldats aliats, la majoria aviadors, que havien quedat aïllats al sud de França durant la Segona Guerra Mundial.

El president nord-americà Dwight D. Eisenhower li va expressar la seua gratitud per un “valerós servei”, el premier britànic Clement Attlee va lloar la seua “brava conducta” mentre que Elisabeth II li agraïa els “serveis prestats” i la República Francesa li va atorgar la Legió d’Honor com a “soldat sense uniforme” en “territori ocupat per l’enemic”. Tot, a finals dels anys 40, quan era un exiliat de l’Espanya franquista. El projecte Rutes de la Llibertat, que inclou la senyalització dels itineraris pels quals transitaven aquests fugitius escortats per partisans francesos i catalans, recupera ara la seua memòria amb la inclusió en algunes de les plaques del projecte que es desenvolupa al nord de Girona.

Cornudella, militant de la Jerec (Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català) a Barcelona des dels 16 anys, va participar en la fallida sublevació de l’octubre del 1934 amb membres dels Escamots d’Estat Català que dirigien els germans Miquel i Josep Badía (de Torregrossa) i va passar diversos mesos pres al vaixell Uruguai. Va estar adscrit a la Comissaria d’Ordre Públic de la Generalitat durant la Guerra Civil, els últims mesos de la qual, des de finals del 1937 fins al 25 de gener del 1938, la vigília de la presa de Barcelona pels militars revoltats, els va passar en una txeca juntament amb el seu pare, Pere Cornudella, i amb Josep Xammar, president del Partit Nacionalista Català, acusats per l’espionatge republicà d’haver furtat obres d’art.

Després de fugir per poc, participa el 1940 en la fundació del FNC (Front Nacional de Catalunya) i quatre anys després s’integra a la seua executiva com a adjunt a la direcció de la secció militar. S’estableix a Perpinyà, on coneix Rosa Soler, filla de l’últim alcalde republicà de Figueres i membre de la xarxa d’evasió Borgonya, que formava part del sector del Pirineu Oriental de la Resistència Francesa.

La seua connexió va reforçar la xarxa d’evasió Maurice, en la qual la Resistència gal·la va passar a comptar amb el suport dels passadors del FNC a la Catalunya Nord i de la infraestructura de l’organització a l’interior del país. Això va facilitar el pas de prop de 800 aviadors aliats a través del Pirineu en una ruta que acabava als consolats dels seus països d’origen a Barcelona, des d’on s’iniciava la seua repatriació.

Després de la guerra, el 1946, Cornudella va participar en una operació de trasllat d’armes de la Resistència a Catalunya.