L’acord aranzelari entre la UE i Mercosur contempla el blindatge de drets comercials de la DOP (Denominació d’Origen Protegida) Oli de les Garrigues en els quatre estats de l’espai econòmic llatinoamericà. Això dona peu a una major penetració de l’oli lleidatà en aquests mercats, malgrat que també facilita el camí contrari als productors argentins, que estan consolidant el seu negoci a Ponent.

“És una bona notícia que es protegeixi el nom comercial”, assenyala Enric Dalmau, president de la DOP. La mesura impedeix, almenys sobre el paper, la comercialització de succedanis sota denominacions similars, una pràctica que ha generat fraus monumentals com el dels formatges parmesans, el volum de vendes dels quals (2.000 milions de €/any) gairebé iguala el de l’autèntic parmigiano reggio. “S’eviten coses així”, anota.

La de l’Oli de les Garrigues és una de les 357 DOP d’aliments (59 de l’Estat espanyol i 9 de catalanes) incloses a l’Annex 13.B del tractat comercial, que regula “el reconeixement i la protecció de les indicacions geogràfiques originàries del territori de les Parts” signants.

Les altres vuit són les de l’oli del Baix Ebre-Montsià i de Siurana, la Llonganissa de Vic, el cava, els Vins Catalans (inclou 53 municipis de Lleida però no la DOP Costers del Segre) i, específicament, els de l’Empordà, el Penedès i el Priorat.

No obstant, Dalmau no té clar que l’acord resulti beneficiós per al sector primari local. “No beneficiarà l’agricultura europea. Pot ser que sí que passi amb algun sector concret, com el de l’oli o el del vi, perquè estan posicionats per patir menys, però em temo que els productors de carn i de cereal patiran molt”, afirma.

“Veurem què passa, perquè es tracta d’un mercat molt gran (270 milions d’habitants), però de poc poder adquisitiu per comprar productes de qualitat com els nostres”, afegeix.

Lleida té vies de negoci potents amb dos dels quatre països de Mercosur: el Brasil és un dels principals compradors d’oli de Lleida i l’Argentina és un dels principals venedors d’aquest greix vegetal a Ponent. Els altres dos són el Paraguai i l’Uruguai.

La relació comercial amb el Brasil està minvant. Les més de 9.000 tones d’oli exportades el 2021 per 36,21 milions d’euros s’han reduït pràcticament a la meitat, segons les dades de l’Agència Tributària i les Cambres de Comerç, que situen el flux de l’any passat en 5.084 tones i 48,78 milions i el de gener a octubre d’aquest any en 4.424 tones per 24,99 milions. La quota d’exportació ha baixat en aquells quatre anys del 13,08% al 7,73% i la de negoci ha caigut del 15,6% al 8,81%, encara que amb més preus.

Mentrestant, el trànsit des de l’Argentina es manté estable amb una lleugera tendència a l’alça: les 3.208 tones de tot el 2021 passen a 3.058 en deu mesos del 2025 i la quota es manté (cau del 21,5% al 20,75%) a base d’ajustar el preu, que ha baixat de 3,90 € a 3,10 € per litre, entre dos i cinc per sota del local, que surt a entre 5 € (el límit per no perdre diners) i 8 €.