El canvi climàtic està posant les bases d’una inquietant espiral d’escassetat d’aigua al camp lleidatà, on creixeran les àrees cultivables amb alfals i ametllers al Pirineu i tarongers a les Garrigues però la seua explotació resultarà en molts casos inviable per l’absència d’infraestructures de reg o la falta de recursos hídrics.

“El canvi climàtic pot afectar significativament la distribució de cultius a Catalunya i generar canvis estructurals en la producció”, conclou l’informe Modelant els impactes del canvi climàtic en l’àrea potencial de cultiu i dèficit hídric en cinc cultius mediterranis. El document, elaborat per un grup d’experts per a la consultora Pigall, ha activat les alarmes dels agents implicats en la gestió de l’aigua i el camp al xifrar en un 16% l’augment de les necessitats hídriques dels cultius a Catalunya per a l’horitzó 2031-2050, un pronòstic que dobla amb escreix el 7% que fins ara es plantejava.

És assumible? Potser. O no, veient la creixent projecció de dubtes sobre les minvants certeses en matèria hidrològica. Enguany resulta paradigmàtic a causa de la incertesa pel que fa a recursos: les reserves embassades ofereixen nivells d’abundància, amb els pantans a més del 85%, i les nivals cauen a llindars de sequera després d’un hivern de rècord.

El document, elaborat a partir d’anàlisis matemàtiques de dades climàtiques i agronòmiques, incideix en els dos aspectes fonamentals del canvi climàtic: l’augment de les temperatures i la reducció de les precipitacions, les evolucions previsibles dels quals creen un escenari crític per a la viabilitat de cultius com els cereals de secà al pla i posen sobre la taula la dificultat d’implantar-ne d’altres com els farratges, la fruita, l’ametller i l’olivera en àrees de mitja muntanya i del Pirineu: el clima els situarà com a acollidors però l’escassetat, sovint absència, d’infraestructures de regadiu complica la seua explotació intensiva.

“El canvi cap a condicions hivernals i estivals més càlides no reduirà l’àrea de viabilitat de cap dels cultius”, assenyala l’informe, que pronostica que aquesta evolució “permetrà que alguns es conreïn en àrees històricament massa fredes per a ells”.