Les oliveres de secà necessiten pluges importants en les properes setmanes per poder tenir garantida l’aigua que requereixen els arbres a tot estirar a final d’aquest mes per poder salvar la pròxima collita. Així ho explica el president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues, Enric Dalmau, que estima que es necessiten precipitacions d’entre 30 i 40 litres per metre quadrat com a mínim en aquest termini. En el cas de les finques de regadiu, la situació és ben diferent. En una campanya amb aigua embassada i sense restriccions, la collita es preveu bona, afegeix.

Les primeres estimacions de la conselleria d’Agricultura apunten que Lleida podria repetir la mateixa producció de l’any passat, amb 11.637 tones d’oli. La situació seria ben diferent a Tarragona, on es passaria de les 23.074 de la campanya que està a punt d’acabar a les 17.000 de la nova. Les estadístiques oficials d’Agricultura referides al 2024 apunten que Lleida té 21.450 hectàrees de secà i 9.745 de regadiu.

La calor ha avançat totes les grans campanyes agrícoles aquesta primavera i estiu, des dels cereals a l’ametlla passant per la fruita dolça. En el cas de les oliveres, Dalmau calcula que la situació es pot repetir a les finques amb reg. En les de secà, explica que quan l’arbre pateix estrès per la sequera, afecta la maduració, ja que l’arbre intenta protegir-se i retarda l’evolució.

Les cooperatives de Lleida tenen en aquests moments prou estoc per enllaçar amb la campanya vinent, malgrat que n’hi pot haver alguna que compti amb una quantitat superior, però en cap cas preocupant, va dir. “Començarem la collita amb tot net”, va indicar.

L’evolució dels preus al llarg de la temporada actual ha estat lluny de les expectatives dels agricultors. Els preus de les garrafes de cinc litres estan oscil·lant entre els 35 euros i els 38, en el millor dels casos per als agricultors, quan considera que almenys s’haurien de comercialitzar a 40. “La collita de Lleida o de Catalunya no influeix en el preu, sinó la d’Andalusia”, com a primer productor mundial, explica. Aquesta situació, juntament amb importacions “que no se sap on van”, amb referència a grans entrades de països com Turquia, i les pressions de grans envasadores han suposat un fre a qualsevol possible pujada dels preus. “La UE ens ha venut als agricultors amb els seus tractats a tercers països. Entren a Espanya 200.000 tones, una animalada. Si no es registressin aquestes importacions, Espanya liquidaria tot el seu oli” i no als preus amb què acaben les campanyes. Dalmau va lamentar que l’agricultura és “moneda de canvi per a la UE, ens ven per poder exportar més cotxes o més tecnologia”.

Assegura que “l’únic que ens queda és defensar l’origen i la qualitat. Però això també ens ho posen difícil perquè el consumidor cada dia té més complicat poder conèixer d’on ve un producte”. Es referia així a les normatives sobre etiquetatge i codis de barres que, afegeix, “sembla que serveixen més per ocultar l’origen” que per a una altra cosa.

També va criticar l’aplicació de l’Agenda 2030, que va arribar a qualificar d’estafa i negoci, perquè sota l’“excusa” de lluitar contra el canvi climàtic s’imposa una sèrie de restriccions i prohibicions als agricultors amb greus conseqüències, en referència per exemple als greus incendis.