Un cataclisme fluvial de magnitud i gènesi similar al que dimecres es va registrar al riu Bhote Koshi, entre el Nepal i el Tibet, va esculpir la zona sud de la demarcació de Lleida i del Baix Cinca fa 120.000 anys, en un episodi d’origen glacial, i per tant pirinenc, que va arribar al curs de l’Ebre i l’empremta del qual va ser localitzada a Flix i Ginestar, propers al Segrià i les Garrigues, per geòlegs de la UdL.

Els científics de la UdL Josep Carles Balasch i Francesc Xavier Castelltort i Frank Preusser, geocronòleg de la Universitat de Friburg (Alemanya) que va aplicar una tècnica basada en la datació del quars dels estrats de la terra, van publicar recentment a la revista científica Quaternary un article en el qual mostraven la troballa de les empremtes d’un GLOF (inundació per buidatge sobtat d’un llac glacial, per les sigles en anglès) en aquesta zona de la Ribera d’Ebre.

Què indica l’origen glacial? Que el GLOF va discórrer del Pirineu a l’Ebre per una de les quatre valls principals que connecten les zones glacials del primer amb el curs del segon: el del Segre, amb la Pallaresa i la Ribagorçana; el del Cinca, amb l’Éssera i l’Ara; el del Gállego i, amb menor probabilitat per la seua desembocadura a més de 250 km a Caparroso (Navarra), el de l’Aragó.

“Aquell esdeveniment va llaurar part del curs actual de l’Ebre, encara que no és el responsable del seu encaixonament”, explica Balasch. Això inclou terrenys del que avui és el terme d’Almatret, i dels de Mequinensa al Baix Cinca i Faió al Baix Aragó; i, probablement, zones de Maials, la Granadella o Bovera. I sense descartar que aquesta megariuada pogués haver baixat pels sistemes del Segre o el Cinca, encara que també sense obviar que a data d’avui es tracta d’una conjectura.

“El rastre que s’ha trobat aigües amunt és a Flix i Ginestar. Segurament no n’hi ha més perquè els han esborrat crescudes posteriors”, assenyala Balasch, que considera que “és molt probable que aquest rastre es trobi un dia”.

Com va ser aquesta megariuada? Les estimacions dels científics apunten a un cabal de 400.000 m3/s, uns 60.000 per sobre de les més grans que s’han mesurat a l’Amazones, que vindrien a equivaler al pas conjunt del Nil, el Mississipi i el Iangtsé. I estimen una altura de 40 metres en el curs de l’Ebre i a la seua plana inundable. La velocitat d’avenç pot superar els 70 km/h, que planteja una massa de 400 milions de quilos que recorre 20 metres cada segon.

“Es tracta d’un succés no catastròfic sinó cataclísmic”, explica Balasch. “El front de sortida d’un esdeveniment d’aquest tipus pot superar els 300 metres d’altura i arribar amb 50 o més a 200 km de distància”, assenyala el científic, que té pocs dubtes sobre el desencadenant: “La causa és l’escalfament, encara que un terratrèmol pot accelerar el procés. Parlem de glaceres enormes, molt més grans que les que ara queden al Pirineu, en què s’obren canals quan es va fonent l’aigua.”

Hi ha una altra coincidència entre el GLOF que va esculpir el sud de la demarcació de Lleida i el que dimecres va arrasar la vall del Bhote Koshi: ambdós es corresponen amb la fase de retrocés d’un cicle glacial, de l’última i de l’actual.